Avui haurem d’emprar la paraula "estimar a dojo". El Pare estima el Fill Jesús, i Jesús ens estima a nosaltres. Crec que és més pedagògic i ric de contingut per a uns nens i nenes que diguem en la nostra explicació més la paraula estimar que la paraula amor, perquè per desgràcia s’ha banalitzat l’acció de l’amor, i en canvi queda més plena de sentit la paraula “estimar”, té més connotacions universals, variades i que es manifesten en molts camps de la vida. Ajudar, acompanyar, consolar, servir, sacrificar-se, alegrar-se, donar, fer feliç…
Podria ser interessant que des del principi, i abans de donar el dibuix, busquéssim (els catequitzats i nosaltres mateixos) “sinònims” d’estimar, amb les seves corresponents anècdotes que donen realisme.
I ara expliquem el dibuix. El personatge central és Déu Pare, que abraça un cor que és Jesús, i dins del cor hi som nosaltres. I nosaltres també abracem el cor (Jesús), i estem així abraçant el Pare. I així infinitament, com l'eco que llancem en una cova, o les ones circulars que fan una pedra sobre la superfície d'un estany, estimar és infinit, estimar a dojo. Déu no pot deixar d'estimar. Jesús té un cor i una manera de pensar com la de Déu: i per això ho representem com si Jesús fos el cor de Déu. Hi ha com una línia que no es trenca: l’amor de Déu a Jesús, i la de Jesús amb nosaltres.
Podríem representar, al costat del dibuix, maneres diverses de manifestar el nostre amor als altres. Un petit signe, un gest que ho representi. O escriure-ho amb lletres ben maques, aquelles accions que signifiquen estimar.
Hi ha un detall que a mi m’agrada molt: són els pedaços que Déu porta, igual que els sol portar la figura de Jesús. L’autor dels dibuixos mai s’oblida d'afegir en la túnica de Jesús un parell de pedaços de colors. Personalment ho interpreto com la representació de la senzillesa, de la familiaritat. Déu també és així de senzill i amable. Mai inspira temor, sinó amor i simplicitat. Quan coneixes Déu o Jesús tens el cor alegre i feliç, sense por, encara que alguna vegada fem algun disbarat. Però Ell estima sempre, i això ens dona pau.
