Segurament que recordareu haver fet alguna excursió, seguint un camí, amb molta calor, i desitjar trobar una font, d’aquelles que hi ha al costat del camí, i que raja una aigua fresca i bona; sembla un regal que ens ha fet la natura. I avui dia l’aigua és un dels béns més preuats, perquè amb el canvi climàtic i les calors que està fent aquests darrers estius, cada vegada hi ha menys aigua. Hi ha pobles a l’Àfrica que han de caminar una hora o dues per anar a buscar aigua per cuinar, per rentar-se, per refrescar-se. I nosaltres... només obrint l’aixeta...
No valorem què vol dir tenir aigua; la germana “aigua” que deia sant Francesc que, segons deia ell, “és humil, útil senzilla i neta...”. Per què Sant Francesc va posar aquestes paraules per dir com era l’aigua? Comentem-ho...
Per això l’ Evangeli avui ens diu que només que donem un vas d’aigua a unes persones que tenen set, Déu estarà content i ens ho premiarà amb una alegria dintre nostre. Si ens el donessin a nosaltres, ens passaria el mateix.
I el got d’aigua es converteix en un senyal d’estimar; no cal que li donis cava o vi; l’aigua és més necessària per calmar la set...
Per això Jesús obre el cofre d’estimar i “treu” l’amor perquè vol que s’estengui pertot arreu. Si fos així, si féssim cas de la veu de Déu que ens parla dintre nostre per fer-nos més bons, segur que el món canviaria. Per què no ho fem? Per què donar només un vas d’aigua ens fa sentir feliços...?
