(2n Diumenge d'Advent)
Sembla que seria fàcil per Déu solucionar els problemes que tenim en el nostre món: les guerres, la fam, la tristesa, tots aquests problemes que per Nadal semblen més tristos que mai, però que segueixen passant. Com que Ell tot ho pot, podria fer que les coses anessin millor; però, NO. Déu vol que l’ajudem a solucionar-los.
I el primer que fa es buscar una mare per a aquell Nen que vindrà a portar-nos la vida. ENS DEMANA QUE L’AJUDEM. Per això el segon personatge més important del Nadal, no són els Reis ni els pastors del pessebre, ni l’estrella. ÉS MARIA DE NATZARET, LA MARE DE JESÚS.
Els cristians li posem el nom de Maria, la Immaculada, que vol dir “la plena de bondat", de la gràcia de Déu, que igual que Jesús ho feia tot bé, encara que li costés. Al dibuix, on és Maria? Com a les millors pel·lícules, allò més important sovint s'insinua fora de la pantalla: a la part de baix UN ÀNGEL (que vol dir que Déu està molt a la vora) mira cap avall, i un colom (representant l'Esperit) la il·lumina fora del dibuix.
Hi ha coses molt pures i netes. Pensem-ne unes quantes. Després us diré les que jo he pensat.
L’aigua del Pirineu, de les muntanyes, la neu, la llum del sol, una flor, els ulls d’un nen, d’una nena que s’esforça per fer les coses bé. Immaculada vol dir “plena de bondat, del bé”. Era la persona ideal per ser la mare de Jesús. Per això en aquests dies abans de Nadal recordem Maria de Natzaret, Ella va ajudar a que Jesús vingués al món, per donar-nos vida.
Seguim, doncs, el camí de la vida, el que ens porta al Nadal, a la Cova on hi trobarem Jesús, Maria i Josep. Per això aquesta paraula amb les lletres de la primera i la segona setmana: aNAr (les dues primeres de NADAL). Aprenguem a aNAr pels camins de Maria.
