No m’imagino què llegireu aquesta setmana als nens i nenes de la Catequesi. El cas absurd que plantegen els saduceus a Jesús, encara serà més estrany als nostres nens i nenes, que ni sospiten llunyanament de què va el tema. El dibuix és molt positiu. I ens haurem d’agafar aquí per transmetre alguna idea aproximada i alguna sensació de vida.
Comencem dient que a DÉU LI AGRADA LA VIDA. I que els nens i nenes contestin ON VEUEN I TROBEN VIDA. No solament la vida de fora, que es veu, sinó SOBRETOT la vida interior (que en el fons és el que es planteja en aquest fragment). Aquest aspecte de la vida interior l’hauríem de representar i fer-lo “visible” -d’alguna manera.
Per exemple:
- la vida de la consciència, el bé i el “mal” que fan
- l’amor, la veritat
- la pau interior, l’alegria, la tristesa, la felicitat
- la vida espiritual, la fe en Jesús.
- TOT AIXÒ EXISTEIX I ÉS REAL, encara que no es vegi, però es nota.
I fer aquesta pregunta: “COM REPRESENTARÍEU LA PAU, L’AMOR, LA VERITAT...?" Podríeu fer una petita escena de pau, tristesa...
Després caldrà dir que aquesta vida és més important que altres coses de la vida (tenir diners, poder, ser famós, ser guapa o guapo). Tot això PERTANY A L’ESPERIT, a això que en diem “l’ànima...”
I després, haurem de fer el pas “afirmant que aquesta vida no mor, perquè és com si Déu visqués amb nosaltres”. Per això a Déu li agrada la vida. Podria ser que els nens preguntessin pels morts (l’àvia, l’avi...). Si és així cal dir que VIUEN AMB DÉU, en un món que no podem imaginar... però que és real, com si fos d’una “altra galàxia”, dit això sense ànim astronòmic: inimaginable, més perfecte, estimant Déu...
