Tots hem fet més d’una vegada un trencaclosques, de 100, 300, 1000 o més fitxes. És complicat, però divertit, sobretot quan trobes aquelles peces que a vegades costen molt de col·locar. I quan el tens acabat et sents molt feliç d'haver col·locat cada peça al seu lloc.
Però a la catequesi no crec que hàgim d’estar fent trencaclosques. Fixem-nos que Jesús vol que tots siguem feliços al nostre lloc, en la vida, a casa nostra, que no ens perdem, que sapiguem què hem de fer a la vida, que trobem el bon camí. Llavors podríem dir que som com un trencaclosques encara no acabat.
Jesús vol que tots estiguem en el nostre lloc; i va posar la comparació d’un pastor que busca la seva ovella perduda. I que s’alegra de trobar-la, com quan trobem la peça que ens costava col·locar.
Quines coses ens poden desviar del nostre camí, del nostre lloc? I què hem de fer per retornar al nostre bon camí? Això li agrada a Jesús, com a nosaltres ens alegra acabar bé el trencaclosques, amb totes les seves fitxes ben col·locades.
Podem suggerir els altres dos exemples, el de la moneda trobada i el del fill que retorna a casa, però aquest darrer seria millor deixar-lo per una situació més important.
