L’altre dia hi havia en el dibuix un desert. Recordeu? Què dèiem del desert? En canvi avui, el paisatge és totalment diferent. Hi ha una muntanya verda i maca.
Hi ha molta gent que està entusiasmada per la muntanya. Què us agrada de la muntanya? Fem-ne una descripció del què provoca en nosaltres la muntanya. Què hi veiem? Què hi trobem? Què ens
impressiona? Potser també..,. què ens desagrada?
Ara us diré dues o tres coses que fan pensar: a la muntanya tot és més net i l’aire és més pur; a la muntanya, el paisatge de baix es veu més petit, però es poden veure més coses que si estiguessis
enmig del paisatge. Com si diguéssim: es veu millor el món; la muntanya t’acosta al cel, als núvols, i algunes persones diuen que t’acosta a Déu...Vénen ganes de parlar amb ell, de pensar en ell...
Doncs, ara mirem el dibuix. A Jesús li va passar això: es va trobar més a la vora de Déu (Catequistes, encara que el dibuix no ho digui, expliquem la pujada de Jesús, caminant amb els 3 deixebles...).
Què fan aquests braços de Déu? Abracen Jesús? El protegeixen? L’animen? Tot plegat. I l’animen perquè aviat els enemics de Jesús que no volen seguir els seus camins, l’agafaran i el crucificaran. I
Jesús necessita que Déu estigui ben a la vora. Encara que no ho posi el dibuix, la veu de Déu va dir a Jesús: Ets el meu Fill, t’estimo!
Una pregunta per als més espavilats: hi ha un detall en Déu que ens fa pensar que Jesús i Déu s’assemblen... Qui ho pesca?
