Avui ens fixarem en una persona, que es diu Joan, i batejava al desert. Era pobre, molt fort de caràcter, i feia les coses més difícils: parlava a la gent poderosa perquè ajudés als pobres i necessitats. L’anaven a veure de tot arreu, escoltaven les seves paraules i tenien ganes de ser més bones persones.
Però avui no hagués sortit en cap telenotícies, ni en una cavalcada de reis. Però va fer una feina molt important: dir a les persones que es preparessin per a la vinguda de Jesús.
Farem una petita experiència. I ho contestareu vosaltres: quins són els personatges que més us agraden de les festes de Nadal? I quins són els que més surten aquests dies a la tele?
I els que menys surten? De qui no se’n recorda ningú? Pobres, desvalguts, que dormen al carrer, que no tenen diners per celebrar aquestes festes, que no els estima ningú... I per a tota aquesta gent, també arriben els dies 25 de desembre, 6 de gener, cap d’any...que són dies molt feliços per nosaltres, però dies molt tristos per a ells.
Però Déu els estima igual. I Joan, el que vivia al desert, els animava a anar cap a dalt, cap amunt, que no es desanimessin. Quan ens desanimem... anem cap amunt o cap avall? Doncs aquesta lletra D de Descartats, els preferits de Déu, també ens indica una direcció... Joan els batejava, amb aigua, i l’aigua neteja, treu totes les coses fosques i tristes, i ens anima. El Nadal també hauria de ser la festa dels qui estan a baix de tot i que algú els ajuda a anar cap a dalt...
