Aviso que el passatge d’aquesta setmana de Quaresma és bastant difícil de ser comprès, i de que pugui ser interessant per a uns nens i nenes de catequesi. És la conversa de Jesús amb Nicodem, a la nit, carregada de teologia i de simbolisme. De fet, el dibuix d’aquesta setmana només ens deixa una pista per poder interpretar de què va el tema: il·luminar el nostre interior, una Llum que Jesús inspira a les persones que el busquen.
Nicodem va anar de nit (símbol de foscor, no veure-hi clar) a veure Jesús. I la seva conversa amb ell el va deixar més tranquil i feliç. I, aprofitant el text de Jn 3, aquella conversa va ser com si ell nasqués de nou, com si des d’aquell moment veiés i mirés a Jesús amb uns altres ulls. Fins aquí tot el que queda més o menys insinuat en el dibuix del mòbil, ara ple de llum, com si el mòbil fos el nostre món interior.
Per això us suggereixo que abans d’iniciar l’explicació del dibuix, tinguem una conversa amb els nens i nenes, fent una introducció que és veritat que surt a les pàgines de l’Evangeli:
Jesús va parlar amb molta gent, i sempre que hi parlava, la gent se n’anava més tranquil·la, més il·luminada. I fent ús de la possible cultura que els nens puguin tenir de les pàgines dels Evangelis, preguntem-los aquestes qüestions prèvies:
- Amb qui parlava Jesús? La resposta l’hauríem de concretar nosaltres: amb els malalts, amb la gent pobre i necessitada; sobretot amb els seus amics (els 12); amb el seus “enemics” per mirar de fer-los reflexionar; amb els seus familiars que l’anaven a trobar perquè veien que tenia problemes amb els poderosos…
- De què els parlava? De ser millors, dels seus problemes, de si eren feliços, de quines preocupacions tenien, de si s’estimaven, d’històries que ell s’inventava (les paràboles), i així comprenguéssim com era Déu…
- I el resultat de la seva conversa era sempre sortir més bons, amb més llum, més feliços. Fins i tot Jesús els perdonava els seus pecats, i els treia un pes de sobre.
Suposat això, tornem a empalmar amb Nicodem i Jesús (capítol 3 de Joan). Aquell home gran d’edat, el va a visitar “de nit”. Què significa aquesta paraula “de nit”? És una imatge per dir que no tenia les coses clares amb Jesús, i vol esclarir-les, sentir que hi veu més clar. No era feliç, i parlant amb Jesús i amb la seva consciència retroba la felicitat.
Podríem preguntar si han experimentat aquesta alegria interior de sentir-se més feliços per dintre… És una qüestió més personal, però seria molt positiu que la nostra conversa anés cap a la direcció d'adonar-nos que tenim una consciència, una mena de sensor del que ens passa per dintre. Descobrir que tenen consciència és un gran avenç en la seva maduració. I no solament quan s’adonen de que han fet una cosa “dolenta”, sinó també i preferentment quan han fet una cosa bona.
Acaba amb una gran sorpresa. D’aquell home gran, Nicodem, l’Evangeli ja no en parla més fins al final de la vida de Jesús, quan el van condemnar a morir crucificat. Va ser un dels que van defensar Jesús contra els seus enemics (a la Passió), i després de la mort de Jesús va anar amb Josep d'Arimatea a treure el cos de Jesús i a perfumar-lo amb aromes, per poder enterrar-lo bé, amb respecte i tristesa. Tot arrenca d'aquella conversa de nit…!
