Recordo dels meus temps, quan era catequista de 5è de Primària que explicant aquest fragment de l’Evangeli (que per cert l’expliquen els 4 evangelistes), un nen veient la diapositiva d’un Jesús enfadat amb el fuet de cordes a la mà, va dir que Jesús tenia mal geni, i que feia un gest violent, sobretot quan feia moure els animals destinats al sacrifici, sense miraments, de forma contundent i decidida, traient-los d’aquell espai que era diferent: era un Temple, no un mercat. La meva resposta és que no és el mateix tenir "geni“ que “mal geni”, i sobretot segons les circumstàncies… Hi ha diferències, oi?
Cal explicar bé els components religiosament delictius que es donen en aquesta escena de l'expulsió dels mercaders: el lloc, un Temple, destinat al silenci, a la pregària, a la netedat, per la seva finalitat que no és altra que les persones s’hi trobin bé, en pau interior. L’altre component és que feien pagar molts diners a la gent i els negocis bruts que s’hi feien (i que s’hi fan en llocs turístics i d’alguna manera profanats en la seva finalitat). I en tercer lloc: que la gent més pobra no hi tenia gairebé accés, i no podia trobar-s’hi a gust: les autoritats del Temple comerciaven amb el perdó de Déu (els pobres no podien rebre'l si no compraven animals i els sacrificaven).
Hi ha dos elements centrals en el dibuix: la figura de Jesús i el dibuix del signe d’escombraries, de neteja, de fer desaparèixer, que en el món digital (del nostre mòbil) es representa així: un cubell d’escombraries.
El primer missatge és que al Senyor no li pot agradar de cap manera veure certes coses de la nostra societat. Ajudem als nostres catequitzats a enumerar-les (notícies violentes, guerres, tristeses causades per l’egoisme). I per evitar una enumeració de tòpics, fem nosaltres, els adults, un llistat de les que més mal fan a la gent, especialment als que viuen privats dels seus drets. En aquest moment, creiem que no farem mal als nens i nenes essent crus, dient les coses pel seu nom.
El segon missatge: també ho veiem ben a la vora: pati, escola, casa nostra. No és que siguem dolents, però sí que som capaços de fer coses dolentes. Com també ho som de fer coses bones.
Triem tres coses que Jesús mai no toleraria, però que està disposat sempre a perdonar.
Acabem aquest capítol de coses destinades a les escombraries, amb la frase contundent de Jesús: “Heu convertit la casa del meu Pare en una cova de lladres". Per què hi ha monedes al terra d’aquest Temple?
Un tema que no és marginal: l’actitud amb què han d’estar en l’Església. No tots els espais de la societat, de la ciutat, d’un edifici són iguals. Han vist aquests nens i nenes els passadissos d’una clínica? Per què hi ha figures que representen el silenci en una clínica? Potser això ens permetrà valorar el silenci com una àmbit per pensar, per pregar, per trobar-se bé amb un mateix i respectar el silenci dels altres… Tanmateix tinc la sensació que és “una batalla perduda” en la nostra societat. Vivim unes constants sorolloses. I el silenci també és maco, és útil, permet sentir-nos diferents. I si féssim la prova?
Això és el que reclamava Jesús quan va veure que aquell lloc de pregària era un desordre total, una brutícia, una injustícia, un espai incapaç de pregar, de fer silenci…
