Seria bo que abans de fer l’explicació d’aquesta al·legoria tan suggerent de Joan 15, mostréssim algunes imatges de vinyes, de ceps, de sarments, de vinyes ja en esclat, de gots de vi de tots colors. O dels entorns del Penedès, un paisatge que “enamora” per la seva senzillesa i bellesa. Fent el necessari enllaç amb el país de Jesús, Palestina, un país de vinya i blat. Precisament els elements de la terra que suggereixen a Jesús el desig d'"inventar l'Eucaristia".
Després d’aquesta ambientació, el dibuix que ens ofereixen és claríssim. I sobretot la idea fonamental de Jesús. Ell, que és el Cep (l’arbre troncal) i nosaltres que som els raïms. El raïm només pot donar fruit, ser autènticament raïm, si està unit al cep. Si es desconnecta, perd vida i acaba per assecar-se i ser inútil. I llavors el llencen, perquè no dona fruit.
Si s’ha de fer una lectura de Jn 15 (l’al·legoria), es pot adaptar una mica el llenguatge perquè les frases siguin adequades a l'edat.
Tenim la sort (tot això dit amb discreció i respecte per si no és veritat per a tots els nens i nenes del grup) de viure amb una bona família, anar a una bona escola, perquè segur que rebrem bons exemples dels nostres pares i mestres, que ens educaran correctament.
El mateix podem dir dels bons amics, de les bones amigues. I valdria la pena que valoréssim els bons exemples que estem rebent dels nostres companys, els seus gestos d’amistat, les seves paraules i els seus fets. Establir una breu conversa, per valorar l'influx que exerceixen els bons exemples.
I ara ve el final: si estem units a Jesús (que és la figura d'aquest cep, del qual pengen tants raïms bons, tants bons fruits, tantes bones obres, tants bons exemples...) portarem bons fruits.
Jesús ens fa ser bons. I podem estar ben units i unides a Jesús. La pregunta clau del dia és com podem estar units a Jesús:
- per la pregària
- per una bona consciència, per la pau interior…
- per l’amor als altres
- per quan ens penedim i “potser ens hem separat”, però podem tornar a unir-nos amb ell quan demanem perdó…
