Començo amb una història que m’invento. Imagina que tens un amic, una amiga que t’estima molt i et vol fer molts regals. El primer regal que et fa és donar-te moltes coses que t’agraden: bons aliments, una bona excursió, uns diners perquè et puguis comprar coses que t’agraden. Tot t’ho envia, però ell encara no està al teu costat; està lluny, i tu quan veus els regals que t’ha fet, t’adones de com t’estima.
Però encara pot fer més per tu. Un dia et diu per carta que vindrà a casa teva, que vol passar un temps amb tu, al teu costat. Ja no està lluny; viu amb tu. T’ensenya moltes coses; viviu junts, us ho passeu bé. Què és més important: que t’hagi fet regals o que ell sigui el millor regal per a tu, vivint la teva mateixa vida, estant al teu costat?
Resulta que un dia et poses malalt; estàs en perill d’una malaltia forta. I el teu company, que viu amb tu i és el teu millor amic, et fa el millor regal: donar-te sang, donar-te un remei que entri dintre de la teva vida i et guareixi. T’ha donat el seu esperit, la seva vida. I resulta que et cura del teu mal gràcies a la seva vida que d’alguna manera està e tu.
Doncs això és el que Déu ha fet per nosaltres. Primer t’ha donat regals, coses bones: la terra, els aliments, el mar, l’aire que respires. No en té prou per dir-te que t’estima amb regals. Després ens ha enviat Jesús, que ens ha ensenyat el camí del bé. Vivint un temps amb nosaltres, com una persona molt bona. I, per últim, ens ha donat la seva força, el seu Esperit que ens fa forts, amb bona salut per poder fer el bé.
Déu és un regal per a nosaltres i ens fa regals perquè el coneguem i l’estimem...
