El dibuix que ens ofereixen és real. Perquè té poder, força en dues direccions:
- Força negativa, demolidora de les persones, de l’engranatge que ho esmicola tot.
- Força també, per la que fan les persones que volen aturar el procés implacable del mal; una força que compta amb els nostres braços i la força de Jesús que està al costat nostre ajudant-nos a què el mal no avanci.
Podem preguntar als nens i nenes, si els agrada el dibuix, i què els suggereix:
- Se suposa que algú dirà que no, que no és agradable el perill de morir esclafat per les forces del mal. Perquè és un dibuix violent. Però la realitat del món és així.
- Per això, el següent pas és preguntar quines coses veuen en el món que no van bé, que no els agrada. Busquem alguna resposta que vagi més enllà dels “tòpics" (les guerres, la fam…)
- I diguem coses que també podem fer malament nosaltres, que depèn de nosaltres que “funcionin una mica millor…”. Sense culpabilitzar, però sense negar el mal ús que podem fer de la nostra llibertat, en un grau molt més petit, però també real, perquè podem fer patir els altres…
Després d’aquesta introducció que ha d’ajudar a situar el perquè del dibuix, em pregunto si cal explicar “la història, el fet viscut per Jesús” a la Sinagoga de Cafarnaüm, on es viu la presència del mal (no del dimoni ni de l'endiominat, que sempre és un malalt de malaltia desconeguda, d’un boig o malalt mental), i també es viu la presència “potent i decisiva” de Jesús que lluita contra el mal.
Per tant, Jesús lluita contra el mal, diu “NO” al mal. Per què ho fa, Jesús?
- Perquè vol fer felices les persones, perquè vol lluitar contra la presència de dolor i la tristesa de les persones; somnia un món millor.
- D’aquesta manera vol que Déu hi sigui més present en el món.
Deixem una estona perquè els nens i nenes pensin què podríem fer millorar una mica més el món. I després fem aquest pregunta: Què és millor dir NO al mal o dir “SÍ” al bé? No és el mateix, oi? El Bé hauria de tenir més força que el Mal.
Hi ha un altre detall que no hauríem d’oblidar; no és tan “espectacular" i proper als nens i nenes. Es tracta d’allò que l’Evangelista Marc diu: “que el poble estava meravellat perquè veia que Jesús tenia una autoritat moral sobre les persones que es meravellaven de com Jesús deia les coses. Per tant és un aspecte que transcendeix els nivells morals (dir no al mal, fer el bé) i toca de ple la PERSONA DE JESÚS. Ho diem perquè no podem perdre de vista la persona i la personalitat de Jesús, que és el “veritable protagonista” de totes aquestes pàgines de Evangeli. Que els nens i nenes sentin admiració per la persona de Jesús és el més positiu de tot.
I l’evangeli d’aquest diumenge parla de l’admiració que el poble sentia per Jesús i la seva manera d’ensenyar, com si fos “un mestre diferent”, comprensiu, que mirava amb amor les persones, que es compadia dels qui patien, que tranquil·litzava la gent. I que tenia la força de Déu. Per això en el dibuix hi ha aquest gest “fort “ de Jesús contra aquesta roda que ho esmicola tot. I la figura de l’Esperit de Déu, com si fos una inspiració que té Jesús, l’Esperit de Déu al seu costat…
