Crec que és bo que els nens i nenes puguin explicar el seu estiu , sense perdre’s en massa detalls. Però això els servirà per conscienciar que han viscut una nova etapa de la seva vida. En la qual hi ha coses més importants que d’altres. I aquesta darrera reflexió que ha de fer el catequista, el pot conduir cap al tema del dibuix, que té un rerefons molt exigent, massa exigent per a un nens que encara estan molt lligats als pares...
El dibuix ha de ser alliberador de coses que NO ELS DEIXEN SER MÉS BONS AMICS DE JESÚS. I que les vagin enunciant. Ajudem-nos a fer una llista ben plena i versemblant: mentides, egoismes innats, diferències de tracte amb els amics, mandres, desobediències a casa, menys amor als germans... TOT AIXÒ ÉS EL FANG QUE NO ENS PERMET ENLAIRAR-NOS amb Jesús. I si hi ha una creu, és perquè Jesús ja sap que això POT COSTAR-NOS UNA MICA.
No crec que hàgim de llegir el fragment de “estimar Jesús més que els pares, germans”... entre d’altres raons perquè Jesús no pot anar contra la llei natural que els fills i filles a aquestes edats experimenten com gairebé un absolut...
En tot cas, diguem que, en alguna ocasió pot haver-hi un breu moment en què experimentin que Déu, Jesús, ÉS MÉS GRAN FONS I TOT QUE ELS NOSTRES PARES...
Bona entrada de curs 19-20!!
