Una vegada hi havia una catequista que va preguntar als seus nens i nenes de la Catequesi: Per què Jesús, després de morir havia de ressuscitar?” I un nen va contestar amb tota decisió i convenciment:
- Perquè no hi ha dret que una persona tan bona acabi tan malament, en una creu, es mereix un premi.
Creieu que tenia raó aquest nen?
Les coses maques que fem no es perden mai. Podríem dir que “no moren mai.” I encara més: Han de rebre la felicitat que mai no s’acaba. Queden dins nostre i Jesús se “les guarda” també en el seu cor.
En aquest dibuix d’avui, es veu com si la figura de Jesús pugés cap a Déu, això que en diem amb el nostre llenguatge, “el cel”. I en aquest moment sembla que ens digui “Adéu!”.
Però ell no ens deixa mai del tot, perquè ens ha enviat la seva força, com si tinguéssim el seu Esperit. En el dibuix costa molt de representar, com una força que l’agafa. Veiem bons exemples que tampoc s’obliden mai.
Segur que vosaltres feu coses bones que no es perdran mai, que Déu les guardarà sempre en el seu cor.
- Diguem coses maques que hem fet, coses maques que ens han fet els altres.
- Tot això és com un tresor que Déu Pare valora molt.
- Però no les podríem fer sense la força de Déu.
Per això, Jesús tampoc se n’ha anat del tot, el tenim al costat, el sentim dins nostre. Per això diem: “Adéu i hola". A ell no el veiem. “El notem dins nostre”. Sempre podem parlar-l’hi, dir-li les nostres coses. I això ens fa feliços i ens dona pau.
Sabríeu representar la felicitat en un dibuix?
Com diríeu “felicitat” amb altres paraules diferents, però que diguin el mateix?
