La setmana passada van esclatar episodis de violència contra els immigrants a Torre Pacheco (Murcia) on gairebé un terç de la població és d’origen estranger i treballa en l’agricultura, com a jornalera. Malauradament fa un any es repetia una situació similar al Regne Unit on també va haver-hi aldarulls d’aquesta mena provocats per l’extrema dreta.
Com s’arriba a aquest extrem de violència? Hi ha un salt entre cridar consignes contra els immigrants i, per exemple, que ens convingui en un determinat moment no canviar d’opinió d’aquell pare de l’escola que en una època va fer intervencions força desafortunades però no volem donar-li una altra oportunitat perquè ja ens va bé que sigui una mica el boc expiatori i mantenir l’etiqueta que li hem posat. Hi ha un salt, però els prejudicis portats a l’extrem fan molt de mal, són destructors del Regne.
Quan parlem dels altres, ens hem de preguntar des d’on en parlem. Des de la ràbia? Des de l’enveja, la por? Des de la misericòrdia? Una amiga ens va passar aquesta frase que tenen penjada a la feina i que té a veure amb el que tractem: Si dubtes, calla. Si no dubtes, pensa si has de dubtar. “Més val equivocar-se per callar que no pas per parlar”.
Si Jesús ens diu que no judiquem, molt menys encara hem de prejutjar!
“Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.” (Mt 7, 3-5).
Procurem estar ben arrelats en Jesús, escoltem-lo atentament, com feia Maria. Que la pregària ens porti a escoltar les necessitats dels altres i a actuar en el nostre dia a dia amb una mirada atenta i compromesa!
(Imatge: Vicente Iborra (vilfacio) de Wikimedia)
