És una pregunta que no ens pot passar per alt, per contundent i per desafortunada, perquè els boscos contribueixen a mitigar la petjada de carboni i per això són essencials per a la supervivència del nostre planeta. Menys biomassa als boscos equival a més diòxid de carboni, el gas responsable de l’escalfament global; i és que els boscos absorbeixen 2.600 milions de tones de CO2 cada any, les quals representen gairebé un terç de les emissions globals derivades dels combustibles fòssils. Quan un bosc es tala, no només és un cop mortal a la biodiversitat que hi habita sinó que és una pèrdua irreparable per lluitar contra el canvi climàtic. El Brasil, Indonèsia i la República Democràtica del Congo són els principals països responsables de la desforestació, arran de l’expansió de l’agricultura i la mineria, però si els nostres governs no assumeixen compromisos ferms envers la protecció dels boscos, quin futur ens espera a nosaltres si no és de llenya cremada? Suposar que la causa directa dels incendis és un excés de vegetació és caure en una visió reduccionista que no té en compte la gestió ambiental i, personalment, m’entristeix molt pensar que el Govern de casa nostra aposti per grans projectes que augmentaran la contaminació, com ara l’ampliació de l’Aeroport del Prat o el Quart Cinturó, mentre ignora que els boscos són els nostres pulmons, sense els quals no podem lluitar contra el canvi climàtic.
Sabies que en un barri de Tòquio, al Japó, un grup de veïns va plantar-hi un microbosc i que en només deu anys les temperatures locals van disminuir, l’aire es va tornar més net i hi va augmentar la biodiversitat? Les petites iniciatives mouen el món i és així com ens inspiren per construir el nostre futur perquè, no ho dubtis: l’esperança és un arbre que neix d’una llavor tan imperfecta com tu i com jo que germina, brota i creix gràcies a la nostra pregària que és un himne d’amor a la Casa Comuna que tots compartim.
Així que, quan et parlin d’incendis, no pensis que els boscos en tenen la culpa perquè no és pas així. «Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran» (Jm 3,5). Aquesta és l’advertència que has de dur guardada a la butxaca del cor per no oblidar mai que el nostre pecat d’amor contra la terra és ignorar-la perquè, com podem esperar que cridin de goig tots els arbres del bosc (Sl 96,12), si tu ja no els mires, si tu ja no els veus?
(Imatge: Marta Finazzi)
