Salvem els oceans!

La Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans celebrada a Lisboa ha estat una cortina de fum per emmascarar la inacció dels governs d’un món que juga a ser ecologista mentre el capitalisme salvatge embruta i taca les nostres vides com si res. Sabies que només un 3% de la superfície dels oceans està protegida? El repte és que aquesta xifra arribi al 30% abans del 2030 perquè els oceans viuen una situació d’emergència, com tota la Terra. Només cal fixar-nos en la mineria que es practica als fons marins, la sobrepesca i la contaminació per plàstics; totes per culpa d’una humanitat indecent que ha deixat de mirar el mar com si fos un tresor. 

A més a més, l’escalfament global ha augmentat d’una manera exponencial no només la temperatura de l’aigua sinó també l’acidesa de l’oceà i el nivell del mar. Moltes ciutats costaneres i les nacions insulars baixes s’enfronten a inundacions, la sorra de la platja recula cada any en molts indrets i s’ha de regenerar contínuament, els esculls de corall es blanquegen i moren, els manglars, les zones d’algues i els aiguamolls s’estan degradant, gairebé el 80% de les aigües residuals s’aboquen al mar sense tractament i cap a vuit milions de tones de residus de plàstics entren als oceans cada any. Per tant, ets conscient que només nosaltres podem frenar el canvi climàtic? 

Actualment, hi ha disset espècies de taurons en perill d’extinció i cent milions de taurons moren cada any perquè la pesca del tauró no està regulada. Sabies que Espanya n’és el primer comerciant mundial? El Tractat Global dels Oceans permetrà crear àrees marines protegides a alta mar perquè el buit legal deixa desemparades les aigües, a mercè dels interessos econòmics i de l’explotació comercial. La decisió final d’aquesta cimera no es prendrà fins a l’agost, però necessitem que sigui ferma i contundent, perquè els oceans es moren i és una vergonya pensar que, a aquest pas, hi haurà més plàstics al mar que no pas peixos. 

Michel de Montaigne deia que «la paraula és meitat de qui la pronuncia, meitat de qui l’escolta». Per tant, «proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta» (2Tm 4,2) i només així aconseguirem ser dignes del planeta tan meravellós que hem heretat.