L’Esperit actua en el nostre món i nosaltres preguem la realitat, la discernim, per identificar els senyals de la seva presència i unir-nos a la seva acció, però també per adonar-nos d’idees que ens colonitzen i bloquegen en nosaltres la dinàmica viva de l’esperit de Jesús.
En aquest segon cas, els eslògans publicitaris en són una invasió interminable. Molts d’ells presenten idees en si innòcues, però que en habituar-nos a elles, ens anestesien evitant que captem què ens diu l’Esperit.
Un exemple són aquells que explícitament i descaradament et diuen que no pensis.
Repassant alguns exemples, podríem endevinar el tipus de producte que està a la venda: "No pensis. Mossega”, "El plaer no s'analitza...se'l devora”, "No planegis. Deixa't portar”, ”Les regles són per als que pensen massa”, "Apaga la ment. Encén la diversió”, "Si ho penses...no és aventura”, etc. Són anuncis que funcionen perquè utilitzen imperatius, posen en contraposició el pensament i la sensibilitat i aquesta s’imposa per l’atracció de les captivadores imatges. Aconseguir el producte requereix deixar pensar, justament l’acció humana que pot impedir la compra. El perill no està en les frases en si mateixes, que tenen part de veritat, sinó en associar l’oposició “no pensar-obtenció de plaer” que fomenta un viure desintegrat, anestesiat.
És cert que viure és quelcom més que pensar, però també ho és que el fet de pensar és quelcom més que racionalitzar: és també imaginar, sospesar, crear, projectar, concebre, valorar, descobrir, etc.
Les persones necessitem pensar, en aquest sentit ampli, per permetre que la realitat desclogui tota la seva riquesa. No es tracta de refrenar el goig de viure ni tampoc de col·leccionar vivències sinó d’estar oberts a allò que aquestes revelen. Aquesta obertura és el que permet fer experiència de la realitat.
Com et quedes sinó després de contemplar un paisatge meravellós?
I quan has passat estones amb els amics gaudint de l’estima sincera?
I després d’un merescut descans, temps d’esport o d’escoltar música?
I en una pregària? I quan has llegit un bon llibre o fet bé una feina?
I quan…?
En totes aquestes situacions, que són fonts de vida, el fet de pensar és com l’agulla d’or que enfila els filaments que són cada una d’aquestes vivències i va teixint el brodat de la teva existència única. Perquè aquestes diàries experiències, parlen al teu jo, i tu pensant -és a dir, escoltant, sospesant, valorant, descobrint, creant, acceptant- és com pots anar integrant els seus missatges i donant forma al disseny de la teva vida.
Hem celebrat que l’Esperit actua en nosaltres i en el nostre món, no deixem doncs estèril la seva acció. Ell s’adreça diàriament a nosaltres, no li posarem atenció?
(Imatge de Pixabay)
