Enmig d’un estiu en què les bombes continuen foradant el món perquè la guerra no fa vacances, acabem de gaudir d’uns Jocs Olímpics de París que prometien ser els Jocs més verds de la història. Però sabies que els seus patrocinadors són grans multinacionals que no tenen l’ecologia entre les seves prioritats? Paradoxes... La hipocresia en el món de l’esport està regida pel poder del capital, com tot el que ens envolta, i és així com ens hem convertit al materialisme més radical perquè és més fàcil acomodar-se a un sistema equivocat que no pas qüestionar-lo i rebel·lar-s’hi. De fet, és una manera de rendir-nos davant de la injustícia, quan sant Pau ens convida precisament a fer el contrari: a respondre al mal amb el bé i trencar així la cadena de la injustícia. Però el negoci de l’esport trepitja fort perquè mou molts milions d’euros. Mentrestant, hipnotitzats pel seu embruix, ens deixem endur per les emocions sense pensar –perquè hem perdut la capacitat crítica de pensar– qui hi ha darrere de les grans marques de la publicitat. I això no sembla que ens importi gaire. Quan comprem un producte, estem donant suport a un petit o gran productor, a una empresa local o multinacional, i totes les nostres decisions tenen conseqüències ètiques. L’ecologia integral és una feina que es fa a l’ombra perquè implica repensar-ho tot. És cert que no ho podem canviar tot de cop; seria absurd. Ara bé, com a mínim, cal que ho intentem, en la mesura de les nostres possibilitats.
A mi m’apassionen les competicions esportives, però la mirada crítica m’ha ajudat a ser més reflexiva. T’has fixat en el nom dels patrocinadors? I no és una paradoxa que sigui precisament el petroli un dels grans aliats de l’esport? Em refereixo a línies aèries o països productors de petroli, perquè el petroli n’és el comú denominador. És a dir, qui contamina més sempre és qui té més fortuna i el món de l’esport se’n beneficia sense cap remordiment. El patrocinador del teu equip ciclista o de futbol aposta per un futur sostenible, descarbonitzat i sense combustibles fòssils? Si la resposta és que no, ja has entès que vius en un món on els diners ho compren tot: també, la consciència. Podem parlar molt de Déu i gairebé tothom s’hi atreveix, però quan és que ens hem oblidat de parlar amb el Déu de la Creació? Perquè nosaltres només som arbres. Déu és tot el bosc.
