Sabies que les mares orangutans no se separen de les seves cries fins que aquestes tenen sis o set anys? Des que neixen, cada nit els hi preparen un niu nou de trinca fet de fulles i branques, demostrant així un amor de mares incondicional. No et fa pensar en l’espècie humana? Si bé els orangutans no es poden comunicar amb els humans com ho han après a fer els goril·les i els ximpanzés per mitjà de gestos, la maternitat dels orangutans també és prodigiosa. De fet, nosaltres som de la família dels primats perquè en compartim l’ADN. Som els únics que podem parlar, però hem oblidat tot allò que ens agermana. Per exemple, l’amor.
El primer diumenge de maig, el calendari ens avisa que és el Dia de la Mare, una efemèride comercial on l’objectiu és comprar, regalar i gastar, en nom del consum. El significat de retre culte a la mare de la humanitat es remunta a les civilitzacions egípcia i grega, però s’ha anat transformant. A l’Anglaterra del segle XVII, el Diumenge de les Mares era una festa en què els infants honraven les seves mares amb una ofrena floral en sortint de missa. L’any 1870, l’activista nord-americana Julia Ward Howe va proclamar el lema: «Aixequeu-vos, dones d’avui!», tot i que l’artífex d’aquesta diada fou Anna Reeves Jarvis, una mestressa de casa que el 12 de maig de 1907 va organitzar un Dia de la Mare per commemorar la mort de la seva pròpia mare i reconèixer-li la seva gran tasca, alhora que va mobilitzar tot el país fins que, el 1914, el president Woodrow Wilson el va fer oficial.
Avui, en vivim una versió filla del capitalisme més salvatge, basada a perpetuar un mite comercial que fomenta el malbaratament i, sobretot, la idea que les coses fan la felicitat. El model de consum que ens inculquen els mitjans de comunicació, la publicitat i la societat és mediambientalment insostenible, alhora que ens empeny al sobreconsum –tan excessiu com innecessari perquè multiplica l’emergència climàtica– i a l’amnèsia col·lectiva dels valors que practicaven les mares pioneres d’aquest dia i les nostres avantpassades. Elles van ser les primeres a estalviar cada cèntim, que reciclaven la roba quan aquest verb no existia, que se les enginyaven per cuinar reaprofitant tots els ingredients. En homenatge a la mare del món que és la Terra, quin exemple se’n desprèn avui, quan hem posat preu, color, gust, olor i forma a l’amor en forma de perfums, bombons i regals? Les mares orangutans només esperen que els seus fills les abracin; per això ells no deixen de visitar-les quan són adults, malgrat que visquin allunyats. «Per damunt de tot, estimeu-vos!» (1Co 14,1), però recordeu que l’amor no és cap intercanvi comercial.
