Diuen els biblistes que el fet de passar pel daltabaix de la crucifixió va ser el que portà els deixebles a copsar la resurrecció. És a dir, en intentar assimilar l’absurd de la condemna infame d’un innocent un crit interior els va brollar amb força : No pot ser! No podia ser que un home tan humà i ple d’amor pels altres fora tractat tan cruelment i desaparegués en el no res. No podia ser que Déu ignorés la seva sort !
Els deixebles varen passar per un sofriment anorreador . Assumir-ho i mantenir alhora l’amor a Jesús fent memòria del seu llegat, va ser l’actitud en la que l’Esperit els va fer adonar-se que aquest mateix Jesús era viu. Viu ara, entre ells, en la missió de la comunitat. La resurrecció de Jesús era real.
Davant de tantes víctimes innocents, de les grans xacres de les nostres societats i de l’Església sembla que tot l'horitzó humà l’ocupen núvols i foscor. En aquesta atmosfera descoratjadora ens pot venir a la ment que, inicialment, aquells deixebles s’espantaren deixant a Jesús caminant sol cap el patíbul. Però en realitat els deixebles, companys de Jesús, varen fer-se càrrec del desgavell de la creu i això els va provocar una dolorosa dissonància cognitiva. En aquesta experiència l’Esperit els portà a copsar-lo ressuscitat; a percebre que l’Amor que Jesús va viure al llarg de la seva existència no es va apaivagar en la ignomínia i el turment de la creu i per això, tot i que el varen matar, la mort no va poder sobre Ell. Ell era realment viu. El Déu de la vida era fidel. La disponibilitat de Jesús fins a la creu els mostrà l’actitud davant el mal: lluny de capitular, viure una generositat sempre més gran.
Ens aquests dies pròxims a la celebració del misteri pasqual no ens acontentem amb frases fetes. Demanem a l’Esperit fer el mateix camí que varen recórrer els deixebles: ser capaços de mantenir-nos en el llegat de Jesús, sense deixar-nos vèncer pel desànim o l’inexplicable sinó que la indignació davant l’embat del mal ens generi una generositat més gran. I així, sense dubte l’Esperit ens farà percebre que Ell és viu, perquè el vertader coneixement de Jesús prové en ser el seus companys i companyes en la mateixa causa.
