Miraitowa. Aquest és el nom de la mascota japonesa dels Jocs Olímpics d’aquest any que significa aprèn del passat i desenvolupa noves idees. Després d’un any de llarga espera pels esportistes, finalment, tenen l’oportunitat de competir i demostrar tot el seu sacrifici que han fet durant 5 anys.
Els Jocs Olímpics van néixer a l’antiga Grècia per honorar al déu Zeus i tots aquells exercicis esportius eren considerats actes de culte. Conseqüentment, la combinació de l’esport amb la religió esdevé tot un festival d’alegria. Amb la cerimònia oficial ja veiem com s’encén la flama olímpica, un element que fa referència a la flama que il·lumina als atletes. El paral·lelisme religiós resulta amb les flames que s’encenen dins i fora dels temples sagrats per adorar els déus.
Els antics JJOO van rebre aquest nom per la celebració que es realitzava dins d’Olímpia, al Peloponès. Per aquest motiu, hi ha una forta vinculació amb la religió politeista grega. Cada quatre anys, els atletes competien per demostrar la seva força i energia. La cerimònia no s’acabava amb la competició sinó que també es realitzaven processons, ofrenes, sacrificis, juraments... Finalment, els vencedors eren coronats amb una corona d’olivera i adorats, fins i tot, després de la seva mort. Pot semblar que aquells Jocs Olímpics no tinguin similituds amb els actuals, però si ho analitzem en detall, veiem que la tradició segueix sent la mateixa. Processons dins la vila olímpica, sacrificis dels esportistes, ofrenes dels admiradors, corones en forma de medalla...
L’esperit de competició es reflecteix en moments de pressió i inquietuds. Malgrat això, els vencedors no són els únics satisfets, sinó tots els participants i aficionats que han estat darrere tot el progrés i evolució. Tot entrenament és profitós, encara que no es tradueixi en una medalla olímpica. Així ho expressa l’apòstol Pau: “No saben que els corredors en una cursa tots corren, però només un rep el premi? Corrin de tal manera que ho aconsegueixin. Doncs bé, ells, per descomptat, ho fan per obtenir una corona corruptible, però a nosaltres una incorruptible” (Corintis 9:24). El significat d’una competició va més enllà de la meta. La meta pels cristians és aquella que permet a tots aconseguir el primer premi, un premi que mai es marceix que és la corona de la glòria i l’amor.
La referència religiosa als JJOO esdevé crucial, no només a l’antiga Grècia, sinó que avui en dia veiem molts esportistes dedicant les seves medalles i competicions als seus déus, familiars o amics. I, això, és una bonica manera d’expressar agraïment i honorar a tots aquells que estan al teu costat per assolir les metes que et proposes dia rere dia. Tot i les altes pressions que pateixen els atletes per arribar a ser els millors en la seva especialitat, hi ha un aprenentatge darrere: Miraitowa.
