L’estiu més llarg

Enmig d’aquest infern sufocant que ens abrasa els boscos i les entranyes, no se t’està fent llarguíssim l’estiu? I mentre nosaltres estem en alerta roja per risc d’incendis, t’has aturat a pensar com funciona el teu aparell d’aire condicionat? La demanda incessant d’energia es pot satisfer i no és pas gràcies a l’electricitat sinó pel gas que es crema a les centrals tèrmiques, fent servir combustibles fòssils que augmenten encara més l’escalfament global. Sembla una situació rocambolesca, oi? En una Catalunya banyada pel sol, encara depenem de les energies que contaminen més i que, sobretot, ens precipiten a l’abisme del canvi climàtic. Tot això, lligat a la crisi energètica i a l’especulació del gas arran de la guerra d’Ucraïna, que es tradueixen en preus desorbitats en les factures del gas i de l’electricitat. La vulnerabilitat energètica és considerar l’energia com un producte de luxe, mentre continuï depenent de combustibles tòxics i cars com ara el gas o l’energia nuclear. Per tant, si tu et pots pagar un sistema d’aire condicionat o de calefacció, enhorabona! Ja formes part del club de les persones que produeixen més emissions al planeta.

Però no t’amoïnis si el teu termòmetre s’ha enfilat fins als 40 ºC. Sabies que l’Índia pateix la pitjor onada de calor en 122 anys, i que ha registrat temperatures de fins a 50 ºC? Els agricultors del Punjab, considerat el graner de l’Índia, s’han arruïnat per culpa de la destrucció de les collites. L’escalfament global provocarà molts més desastres climàtics com aquest en el futur i uns 200 milions de persones podrien necessitar ajuda humanitària en menys de trenta anys, a causa del clima extrem i dels desplaçaments massius.

Junts podem frenar el canvi climàtic, però és una qüestió d’actitud, de lluita personal i col·lectiva però, sobretot, amb la implicació de tots els governs del món, començant pels de casa. Els bombers del parc de Manresa han denunciat que fa quaranta anys que tarden una hora per emplenar un camió d’aigua perquè la xarxa d’hidrants que tenen al parc no té pressió. Aquesta és la societat que pensem construir? Si no ens responsabilitzem del present i treballem per apagar l’incendi interior que ens habita, no reconeixerem ni la terra cremada que ens veurà morir. 

El poeta persa Rumi va escriure que «no ets una gota en l’oceà. Ets l’oceà sencer en una gota». I si aquest és el teu poder més preciós, per què el malgastes amb la teva indiferència? Un incendi descontrolat ha assolat la comarca del Bages, on ha calcinat milers d’hectàrees de somnis i d’esperances de la nostra gent. I qui no et diu que demà no ens podria tocar a nosaltres?