L’escriptor i filòsof francès Jean-Paul Sartre deia que «l’infern són els altres». És a dir, que els altres són un mirall de la nostra existència perquè ens configuren i també ens condemnen fins a arrossegar-nos com una allau que ens fa rodolar per la muntanya dels retrets, de la culpa, de la ira i de la vergonya. Però nosaltres també som aquests altres quan pretenem convertir-nos en jutges absoluts de la veritat i de la vida. I com que ens creiem que tenim aquest poder, el fem servir sense pensar en l’impacte de la nostra supèrbia.
El Secretari General de l’Organització de les Nacions Unides ha afirmat que «la humanitat ha obert les portes de l’infern». I és que, qui recorda tantes hectàrees cremades de boscos o tantes inundacions que avui assolen la Terra? Per no parlar, també, que cada cop hi ha malalties més virulentes. I si no hi fem res i continuem maltractant el planeta a aquest ritme infernal, sabies que la temperatura global augmentarà 2,8º C? Fa massa dècades que hauríem d’haver fet el pas i anem tard, molt tard. Per això és imprescindible que els països desenvolupats arribin a les emissions zero netes i, sobretot, que s’acabin les subvencions per als combustibles fòssils. Perquè, recorda-ho bé cada cop que canviïs la bombona de butà, et dutxis amb aigua calenta o posis benzina al cotxe: el gas i el petroli ho controlen gairebé tot, fins i tot la llibertat i la pau.
No ens cansarem de dir-ho: les persones més vulnerables són les que menys han contribuït al canvi climàtic però, qui les té en compte quan el capitalisme ha instaurat un classisme salvatge i despietat?
La humanitat és molt hipòcrita, si creu que l’emergència climàtica només és un problema dels països pobres. I mentre l’Amazònia, que és l’esponja del món, es debilita i s’asseca com una pansa, t’has aturat a pensar que absorbeix les emissions contaminants dels Estats Units, de la Xina, de l’Índia o d’Europa?
Per això uneixo la meva pregària a la veu de Xiye Bastida, una activista mexicana otomí, la qual ha declarat que les Nacions Unides no han funcionat en la lluita contra el canvi climàtic. Perquè, de què serveixen tantes cimeres sobre el clima si fa vint-i-vuit anys que se celebren i encara no hem aconseguit revertir la situació i, sobretot, sensibilitzar totes les nacions del món sobre el respecte al regal de la Creació?
Comença avui, comença ara. Tu pots fer moltes coses i, per petites que siguin, totes sumen perquè són les llavors del canvi. No deixis que l’infern guanyi.
