Torna a ser notícia Lampedusa, ahir ho era Lesbos, demà potser les Canàries, qui sap…
Incapaç d’assolir el pacte migratori, Europa encara la crisi amb declaracions d’intencions poc concretes, més centrada en la protecció de les fronteres, i posant distància vers les persones migrants que escapen de la guerra i la pobresa a la seva terra d’origen, i que es troben en una situació molt vulnerable. Quanta indiferència!
Falla el plantejament: nosaltres, els europeus, i ells, els migrants. Una separació que segurament amaga la por de perdre la pròpia identitat, la por de l’altre. Perquè si tenim una mirada fraternal, com a germans que som, que compartim la mateixa casa comuna, i tenim els mateixos drets, això ja no s’aguanta per enlloc.
Amb voluntat política es poden trobar maneres de fer un món més just, sobretot per un mínim sentit de la decència i de la dignitat de qui truca a la porta i de qui l’obre. Però a més, diuen que econòmicament necessitem mà d’obra. Hi ha molta feina a fer…
Que no van sobrar 12 cistelles de pans i, encara, peixos després d’haver alimentat tota la multitud que s’estava escoltant Jesús? I això que d’entrada els deixebles volien despatxar tothom perquè es feia tard i no tenien gaire res per menjar!
Senyor, converteix el nostre cor de pedra en un cor de carn capaç d’acollir la teva paraula i la teva presència en l’altre. Transforma la nostra fragilitat poruga en coratge valent i solidari amb tots aquells qui ho necessiten, especialment els més desafavorits.
Que trobem en tu el veritable fonament; tu ens dius que qui vulgui guanyar la vida la perdrà però qui la perdi per causa teva, viurà.
