Sabies que les onades de calor extrema són una de les conseqüències de l’escalfament global del planeta? I aquests dies que el termòmetre s’enfilava cap amunt i sobrepassava els 40 graus, t’has aturat a pensar en la gran quantitat de persones vulnerables que viuen en condicions precàries? O en les famílies afectades per les situacions de pobresa energètica? Tenir accés a l’aire condicionat és un privilegi i, tanmateix, aquest privilegi genera una empremta de carboni desproporcionada. És a dir, el classisme ens converteix en acaparadors i, fins i tot, malgastadors– de recursos; en definitiva, en esclaus del nostre propi consum.
I mentre els incendis forestals es multipliquen, tu t’ho mires des de massa lluny, gràcies al confort dels 26 graus –o potser menys!– que hi ha ara mateix a casa teva. Els piròmans que cremen el bosc no en són els únics responsables perquè ho és tothom; des de qui fuma una cigarreta, encén una barbacoa o manipula eines o màquines al bosc. Però més enllà dels accidents, de les negligències o de la intencionalitat, cal lluitar aferrissadament per reduir les emissions globals i perquè la temperatura de la Terra es mantingui a ratlla. Ara bé, com ho aconseguirem si les màquines d’aire condicionat continuen funcionant tantes hores al dia, sense cap tipus de consciència ni de respecte pel medi ambient? Sembla un cercle viciós, un peix que es mossega la cua, però és una situació creada exclusivament per culpa dels éssers humans. I de la mateixa manera que un incendi ho arrasa tot perquè el foc no perdona, centenars de persones perden la vida cada any quan arriben les onades de calor. Potser perquè no es poden pagar un sistema de climatització, o perquè viuen en habitatges o residències on no n’hi ha. Cada cop que es perd una vida en nom del clima, és tan injust com totes les hectàrees de bosc cremades, perquè la pèrdua de vegetació i de fauna i la degradació del sòl empobreix els nostres ecosistemes.
Martin Luther King deia que, «si sabés que el món s’ha d’acabar demà, jo avui encara plantaria un arbre». Aquesta hauria de ser la nostra inspiració de cada dia perquè salvar el planeta és tan important com dir no a la guerra i lluitar contra la pobresa. O no recordes les paraules del cec?: «Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen» (Mc 8,24)
