Quan tenia 14 anys, vaig tenir a l’escola una companya iraniana, l’Elsam. Portava un adhesiu a la carpeta: “I love Persia”. Havia arribat un curs abans que jo i recordo el dia que va venir a classe en màniga curta i les companyes felicitant-la… D’això deu fer uns 40 anys i no sé què se’n va fer d’ella, però és possible que alguna de les seves amigues que no van emigrar, ara tinguin filles joves que s’han sumat a la revolta que viu l’Iran aquests dies, d’ençà de les primeres manifestacions arran de la mort de Masha Amini detinguda per la policia de la moral perquè duia el hijab (el vel islàmic) mal posat.
En totes les èpoques i en molts entorns organitzatius, hi ha el perill que es doni una absolutització de preceptes, cosa que fa que perdin el sentit que tenien. També en temps de Jesús els mestres de la Llei i els fariseus hipòcrites “preparaven càrregues insuportables que ells no volien moure ni amb els dits...” i Jesús ens adverteix contra aquesta mena de comportament. Perquè de vegades també nosaltres posem càrregues o jutgem els altres més durament que a nosaltres mateixos quan no en podem disposar com voldríem. O som exigents i intolerants amb la feblesa dels altres en nom d’algun perfeccionisme estrany, però resulta que no és l’exterior de l’altre el que necessita ser purificat sinó el nostre interior que mira. I per sobre de tot i en cas de dubte: “misericòrdia vull i no pas sacrifici”.
El moviment de protesta i indignació davant l’abús de poder, el lema “Dona, Vida, Llibertat” són una crida potent. Diuen els mitjans que aquesta generació de noies iranianes no té por malgrat la forta repressió i les morts que hi ha hagut des que han començat les protestes. Déu ens vol amb una vida ben plena i ens vol lliures. Ens cal creure que de la creu naixerà nova vida. Ens cal acompanyar i pregar, a distància, per aquesta situació, per aquestes joves, pel poble iranià.
Acompanyar, pregar i desfer, si és possible, els abusos de poder que detectem a la vora. Aprendre a actuar sense por. Que les nostres accions, plenes de l’esperit, responguin a una voluntat sincera de fer el bé als altres.
