La lluna en un cove

Fa poc que hem viscut unes eleccions generals que no han donat la victòria a ningú. El triomf de la dreta és insuficient, però l’esquerra també es manté només penjada d’un fil, gràcies a una múltiple aliança de pactes que ningú no sap si arribaran. Hi ha qui vota amb el cor, d’altres amb la butxaca però, si ho fem pensant en un partit que ens serveixi d’escut contra totes les preocupacions, per què ens oblidem sempre de l’ecologia? Quan dipositem la papereta a l’urna, som conscients realment del poder del nostre vot? Jo m’ho pregunto sovint perquè és molt fàcil deixar-se endur per l’onada de promeses que ens llancen a tort i a dret i que no són res més que fum i dards enverinats.

No tots els partits polítics són iguals, és veritat. Per això, davant d’un escenari d’emergència climàtica, el medi ambient hauria de ser al centre de tota la política. Precisament, perquè cal canviar els paràmetres i els valors de la nostra economia, massa centrada en els combustibles fòssils i les centrals nuclears, on la transició energètica encara no és una realitat. Del que es tracta, és de fer apologia d’un discurs que sigui respectuós amb l’entorn, que protegeixi la biodiversitat que viu amenaçada sota les urpes del capitalisme i  l’explotació de la natura perquè boscos i oceans en pateixen les conseqüències. Però també nosaltres, no ens n’oblidem, perquè el model econòmic consumista ens té instal·lats en una dinàmica de plàstics i residus que se’ns ha escapat de les mans. Cada sufragi és una oportunitat per canviar-ho tot perquè és d’irresponsables donar suport a candidatures negacionistes o bé que signifiquin un retrocés pel que fa a les polítiques verdes. No només lluitem per defensar el model lingüístic i educatiu que volem sinó també els nostres drets i les nostres llibertats que comencen amb les promeses amb què tothom s’emplena la boca i acaben amb la dictadura de les mentides perquè ningú no compleix res del que promet.

L’ecologia és una part indispensable del teu vot perquè la Terra és la Casa Comuna que cal protegir. Negar el canvi climàtic és demencial, però també ho són les polítiques continuistes i poc ambicioses amb el medi ambient. Hi ha esperança? Sí, només es tracta de votar amb l’arma del coneixement, perquè lluitar per un futur més just i més verd és cosa nostra. Per això, l’única pregària possible és passar a l’acció, tal com ho faria Jesús.