Sabies que només un de cada deu joves sap què és la justícia climàtica? En un país que «només» vibra de veritat amb les victòries esportives, sobretot, quan es tracta de futbol, és decebedor pensar que la banalització de l’oci és molt més important que conèixer la veritat de les coses. Perquè la veritat és aspra i esquerpa i l’ecologia, probablement, no forma part ni remotament de les prioritats de molts d’aquests aficionats que es vesteixen dels colors del seu equip –sigui quin sigui–. Per això és primordial prendre consciència que qualsevol edifici s’esfondra si no té fonaments sòlids, i els fonaments d’aquest edifici que és el nostre món som nosaltres. Sense ètica personal i sense esperit d’autocrítica, els fonaments es converteixen en fang i es dilueixen en una terra òrfena d’esperança, en una societat on l’esport i els diners tenen molt més valor que no pas la natura.
La crisi climàtica, la fam, la pobresa i les desigualtats són les quatre columnes que sostenen un context d’emergència climàtica cada cop més greu. Segons dades d’un estudi realitzat per Mans Unides, un 4% dels joves creu que la justícia climàtica és un invent i que realment no existeix. Caure en l’espiral de la negació és un perill mortal per a la Casa Comuna perquè viure d’esquena a la realitat és una manera molt còmoda de viure, sí, però és aquesta l’empremta que volem deixar sobre la terra? Els nostres hàbits de vida ens delaten i ens assenyalen amb el dit perquè tot allò que fem o no fem té un efecte directe sobre el medi ambient.
Justícia climàtica significa que l’equitat i els drets humans siguin en el centre de totes les decisions. Per tant, implica responsabilitat a nivell global per lluitar per una vida digna per a tothom i per una transició cap a un futur sostenible. Però... estem disposats a invertir en més educació i formació i a convertir-nos en activistes pel clima? O bé ens estimem més continuar flotant en la ignorància, i deixar que el món se’ns fongui a les mans com si fos de mantega? En un present dominat per la guerra, l’agressivitat, l’odi i la discriminació, no ressona a dins del teu cor alguna cosa més? «Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra» (Sv 1,1) perquè, si la reclamem per a nosaltres, per què no també per a una Casa Comuna que ja no pot suportar més la nostra violència?