En el transcurs de la vida ens trobem amb circumstàncies que ens pressionen per a reaccionar en contra del que sentim en la nostra consciència, i altres vegades una s’abat damunt nostre una desgràcia.
En tots dos casos sentim la nostra vulnerabilitat i implorem l’auxili del Senyor convençuts que Ell ens salvarà. A vegades, quasi sentim com un dret rebre aquest ajut, i més si habitualment procurem servir al Senyor. Si l’ajut no arriba ens podem sentir decebuts i potser reduïm la generositat envers Ell.
En l’Antic testament, hi ha una lectura adient a aquesta situació. És l’escena de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, uns jueus que no es varen agenollar davant l’estàtua del rei Nabucodonosor, tot i saber que el càstig per negar-se seria ser llançats a un forn ardent. El relat és conegut i conclou amb les paraules del rei beneint aquest Déu que allibera els seus servents, aquells que, confiant en ell, han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.
Normalment sols ens quedem amb aquest ensenyament final. Però si llegim atentament les paraules pronunciades pels jueus, es percep un matís alliçonador:
“Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, Ell, oh rei, ens en salvarà. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit.” (Daniel, 3, 17-18)
Ells no afirmen categòricament que Déu els salvarà. El que afirmen és que ells adoren a Déu, confien en Ell, i encara que no els salvi, ells no donaran culte a l’estàtua del rei. Seran fidels a Déu els alliberi del foc o no.
I aquest és l’exemple que ens dona Jesús en la seva passió. A l’hort de les oliveres va demanar al Pare ser deslliurat del que li venia damunt, i encara que no ho va fer, Ell va continuar sent fidel al Pare i a la missió rebuda fins al final. Les seves últimes paraules “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” estan amarades de confiança, perquè en els moments de dolor hom solament es queixa a aquell en qui confia.
En les batzegades que trasbalsen les nostres vides o sota les amenaces dels déus que ens pressionen, confiem en el Senyor, Ell ens pot salvar i, encara que no ho faci, no desertem, continuem estimant-lo i sent-li fidels. Jesús ho va fer. Demanem-ho
