Jesús era un piròman? Més d’un, jo crec, s’ha fet aquesta pregunta… A l’evangeli del diumenge passat, XX de durant l’any, vam sentir aquesta declaració de Nostre Senyor, que, com a mínim, ens deixa perplexos. El fragment és molt ric en continguts i imatges, però jo no goso comentar-lo, ho deixo per als exegetes que ens saben realment molt més que jo.
Si prenc aquesta frase és perquè, en el context que estem vivint durant aquest mes d’agost, m’ha resultat encara més colpidora. Jesús continua dient “i com voldria que ja estigués encesa!”. Doncs bé, se’ns està cremant mitja Espanya. Els telenotícies de totes les cadenes comencen sempre amb la crònica dels focs i hi dediquen gairebé la meitat dels continguts. Es parla de centenars de milers d’hectàrees forestals cremades, hem vist cases cremades i hem pregat per les víctimes mortals i ferits.
Sovint, quan hi ha tragèdies naturals, causades pel foc, l’aigua o la terra, busquem no només responsables, sinó sobretot culpables. Fins i tot, en lloc de sumar esforços, es cau en les acusacions mútues: és cosa teva..., no m’has ajudat..., t’he demanat que vinguessis..., ens han deixat sols... Mentrestant, molts altres esmercen les seves forces per apagar els focs, per consolar els afectats.
M’aturo, faig silenci, vull pregar davant aquesta realitat.
Senyor, escolto el clam de la natura, obra de les teves mans. Sento els seus crits sota el foc devastador, no purificador. Ploro per les vides i per la Vida que mor i voldria que les meves llàgrimes servissin per apagar les flames.
Senyor, toca els cors de les persones i fes-los convergir vers tu, vers la Vida. Que ni els desequilibrats, ni els interessats o els descuidats causin més mal a la Terra, a la humanitat.
Senyor, pren el meu cor, el meu cap i les meves mans. Fes-los servir per a defensar la Creació i per a contribuir a la construcció d’un món en pau i harmonia.
(Imatge: Matthias Fischer, a Pixabay)
