No n’hi ha prou de dir gràcies. La mort del Papa Francesc ens ha sorprès enmig de la joia de la Pasqua, potser perquè ell és la llum que continuarà il·luminant els nostres cors adormits i adolorits per la indiferència, ara que el cristianisme no està de moda. Fa prop d’un any, li vaig enviar una carta per agrair-li la seva fermesa i valentia al capdavant d’una Església viva i desperta que infon esperança perquè està al costat dels més fràgils i vulnerables, advoca per la pau i per la cura de la Casa Comuna, denuncia la injustícia i ens empeny com una onada per convertir-nos de veritat en missioners de l’Evangeli en un món corcat pel profit. Li vaig obrir el cor de bat a bat perquè per mi el Papa Francesc sempre serà un exemple de fidelitat a l’Esperit que predicava Jesús: per somiar una Església de portes obertes que inclogui tothom, l’Església dels pobres, on les dones també hi tinguem veu i que vetlli per l’ecologia integral com un himne contra la tirania i la corrupció d’un sistema econòmic que no respecta els drets de la terra.
Amb la Pasqua, també celebrem la renovació de tota la Creació i això vol dir que la nostra fe ha de ser l’escut que ens faci més forts contra l’espoli de la natura i contra la política de la por del sistema capitalista que ha oblidat que «Tot m’és permès. Però sapigueu que no tot convé» (1Co 6,12). El Papa Francesc no s’ha cansat de denunciar que l’horror de la iniquitat sega vides i endureix els nostres cors, fent del capitalisme l’enemic a batre perquè només persegueix l’èxit i el guany en una espiral consumista i materialista que afoga la humanitat i un planeta ferit de mort. I en aquest incendi ens consumim com arbres caiguts, però només si ens deixem enlluernar per la falsa riquesa de les falses promeses.
Aquest era el compromís del Papa Francesc i també ha de ser el nostre. Ara que ja no hi és, que la millor pregària sigui continuar lluitant per l’Església que ell defensava i per una ecologia integral que tingui cura de la Creació en un món desencarnat per un capitalisme que ha perdut l’Esperit i els valors de l’Evangeli. La seva força ens ha d’inspirar a ser millors cristians i això vol dir que sapiguem continuar el seu llegat de lluita i d’esperança.
Descanseu en pau, Papa Francesc. Sempre us durem al cor i en la pregària.
