Els dies 12 i 13 de setembre, s’ha celebrat la Trobada Mundial sobre la Fraternitat Humana per abordar què significa ser «humà» avui, enmig d’una època tenyida pels conflictes, per la solitud, per les noves formes de pobresa, per les crisis mediambientals, i pels desafiaments del progrés tecnològic. Seguint el llegat de l’estimat Papa Francesc, la fraternitat ha de ser l’única resposta a tant de dolor. Però, com fer-ho quan les polítiques aranzelàries escanyen els nostres productors i tanquen les fronteres a la concòrdia? I com podem parlar de fraternitat, nosaltres, des del pedestal del capitalisme, mentre milions de persones viuen en la més absoluta misèria? Dividint el món amb esquadra i cartabó, hem oblidat el manament d’estimar els altres i això també val per a la terra que ens sosté quan caminem.
L’1 de setembre vam commemorar el Dia de la Creació i amb la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació es va encetar el Temps de la Creació, un període ecumènic que ens endinsa a aprofundir en l’amor per la nostra Casa Comuna, però també en tots els reptes ecològics i socials que la posen en perill. És un temps de pregària, de gràcia, de discerniment, que ens crida a cultivar l’espiritualitat ecològica i la transformació interior perquè la nostra relació amb la Creació no es pot deslligar de la pregària. Així és com la Creació és una dimensió essencial de qui som com a cristians, de la nostra identitat i, alhora, és una oportunitat per al diàleg interreligiós perquè la fe en un Déu creador és present en el judaisme, el cristianisme i l’islam, a més del sentit sagrat que pren la natura en altres tradicions religioses.
Enguany, el Papa Lleó ens esperona a reflexionar sobre les llavors de pau i d’esperança perquè som nosaltres en Crist qui esdevenim llavors que germinen, però sobre una terra que se’ns ha confiat no pas per saquejar-la sinó per treballar-la amb seny i responsabilitat. En aquest any jubilar, celebrem l’esperança però fem-ho amb una pregària d’amor a la terra on sembrem la justícia, la pau i l’esperança com a exigències urgents en el nostre món ferit per la guerra, la violència, la injustícia, la indiferència i l’emergència climàtica, i per tots els nostres altres pecats d’amor contra la natura i contra els germans. És aquí on Laudato si’ i Fratelli Tutti es donen la mà. Fem que les nostres pregàries no siguin només paraules sinó poncelles que floreixen dins dels nostres cors.
(Imatge: Marta Finazzi)
