L’estiu no són només les vacances, el sol i la platja, els viatges i les estones perdudes menjant un gelat o llegint un bon llibre perquè aquesta només és la cara amable i divertida d’una estació que s’abraona sobre nosaltres com una ombra de terror. No podem passar per alt els incendis devastadors, les pedregades i les pluges torrencials que han sacsejat les nostres comarques, a més a més de l’onada de calor històrica que assetja tot Europa. Davant de la nova realitat que s’apareix davant nostre, no podem continuar impassibles i, de la mateixa manera que se’ns estripa l’ànima cada cop que veiem o sentim com la fam, la destrucció i la desesperança acorralen Gaza com un animal ferit i indefens, també hem de continuar pregant amb confiança, constància i fermesa per la salut del nostre estimat planeta. Potser aviat agafaràs un avió o potser ja ho has fet, mentre el debat sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat torna a posar en joc la salut dels nostres ecosistemes. O potser t’agrada més fer un creuer, mentre ignores que el Port de Barcelona construirà una nova megaterminal que es convertirà en la més gran de creuers del port i de la Mediterrània, amb les conseqüències mediambientals, d’explotació turística i de contaminació que això comporta.
L’estiu ens convida a desconnectar de la rutina perquè ens regala temps i, precisament, aquesta és la clau per tornar a connectar amb el nostre territori, però no només des del lleure sinó des de la responsabilitat i des del compromís per protegir la natura i la dignitat humana. El Tribunal Internacional de Justícia exigeix responsabilitats reals davant la crisi climàtica, obligant els països a reduir emissions, però serem capaços de complir aquesta ordre per revertir l’escalfament global? Les imatges de Tuvalu, un dels països més amenaçats del món de desaparèixer per culpa de l’augment del nivell del mar, ens han de fer reaccionar. Sabies que el punt més elevat de Tuvalu avui està només quatre metres per sobre del nivell del mar? Precisament, el seu ministre d’Afers Exteriors s’ha adreçat als dirigents de la COP26 amb l’aigua fins als genolls per reclamar reduir a zero les emissions d’aquí a l’any 2050. Si no, tot el món s’anirà enfonsant.
Com deia Bernat de Claravall al segle XII, «Déu parla més entre els boscos i entre les vinyes que en els complicats llibres de teologia». Així que només cal que ens aturem a escoltar què ens diu la Casa de Déu que tots compartim.
(Imatge: Marta Finazzi)
