«Has visitat les fonts de la mar,
has caminat pel fons de l’oceà?» (Jb 38,16)
Sovint oblidem que els oceans són la part de la biosfera més gran de la Terra. Sabies que és on es produeix més de la meitat de l’oxigen que respirem, gràcies a l’acció del fitoplàncton? I que els oceans regulen el clima del nostre planeta? N’absorbeixen la calor i transporten aigua tèbia de l’equador als pols i l’aigua freda, dels pols als tròpics; a més a més de regular la pluja i la sequera i d’absorbir diòxid de carboni per mantenir l’equilibri de la temperatura terrestre. Si no hi hagués tots aquests corrents que es produeixen als oceans, el clima seria extrem.
Però cada cop hi ha més esculls de corall que es blanquegen i moren, les zones d’algues, els manglars i els aiguamolls s’estan degradant i la crisi climàtica també augmenta l’acidesa de l’oceà. A més a més, gairebé el 80% de les aigües residuals s’aboquen al mar sense tractar-les prèviament i cada any s’acumulen 8 milions de plàstics als oceans. Això vol dir que, a aquest ritme demencial, l’any 2050 hi haurà més plàstics al mar que no pas peixos. I cal tenir ben present que el peix és la font d’aliment principal de moltes comunitats d’arreu del món que sobreviuen gràcies a la pesca.
A tot això, només un 3% de les aigües internacionals dels oceans estan protegides i només un encara més ridícul 1% tenen un pla de gestió efectiu. Per aquest motiu, fins al 3 de març, els líders mundials tenen una cita a la seu de les Nacions Unides de Nova York, amb l’objectiu d’aprovar la protecció del 30% dels oceans per al 2030. I és que els Estats no tenen cap potestat en aigües internacionals i les lleis nacionals tampoc no hi tenen abast. Mentrestant, les aigües profundes constitueixen més de la meitat de la superfície de la Terra, però les grans flotes pesqueres industrials, la mineria marina, la indústria del petroli i del gas amenacen la supervivència dels oceans, que avui estan sobreexplotats i demanen auxili.
El canvi climàtic és com una onada assassina que s’abraona sense pietat contra els nostres estimats oceans. Però aquesta onada és artificial perquè l’hem creada nosaltres amb els nostres desitjos imperialistes de dominar els mars i les seves meravelles a qualsevol preu. Fins i tot, a costa de menysprear l’obra de la Creació. I a sota de l’onada hi som nosaltres, que hem triat ser engolits per l’oceà de la nostra cobdícia, devorant-nos els uns als altres sota la mirada compassiva del tauró balena –el més gros i temible de tots perquè pot arribar a fer 15 metres de llarg i a pesar 15 tones–, però ell és del tot inofensiu perquè només s’alimenta de plàncton.
