Del 21 al 28 de maig d’enguany se celebra la Setmana Laudato si’ sota el lema «Esperança per a la Terra, esperança per a la humanitat», en el vuitè aniversari de l’Encíclica del Papa Francesc. Però no l’hem de convertir pas en una setmana festiva per celebrar l’agraïment dels dons de la natura sinó en una setmana crítica que sigui el pal de paller de totes les nostres accions i reflexions per a la resta de l’any. Perquè el Temps de la Creació és cada dia i és responsabilitat nostra contreure un compromís col·lectiu i solidari amb la natura, la Casa Comuna que hem espoliat i saquejat en nom de la cobdícia i de l’afany de convertir-nos en dominadors absoluts d’un regne que no ens pertany en exclusiva. Aquest és l’imperialisme despòtic de l’ésser humà que primer vam dibuixar sobre les fronteres humanes però, un cop convertides en terreny abonat de caça, no hem deixat de rapinyar-hi com voltors afamats. I malgrat que l’època del colonialisme ja sigui història sobre el paper, tothom sap que no és cert, que l’herència és una llosa de barbàrie i destrucció que es perpetua sota altres formes modernes d’explotació.
El papa Francesc és contundent: «Ja s’han superat certs límits màxims d’explotació del planeta sense que hàgim resolt el problema de la pobresa». Per això ens cal canviar de paradigma, perquè el principi del bé comú ens exhorta a ultrapassar els criteris utilitaristes d’un sistema econòmic individualista i materialista dominat per l’ànsia de posseir que ha esfondrat els fonaments del món. Per tant, és urgent la solidaritat intergeneracional per un desenvolupament sostenible que lluiti contra la pobresa i la marginació, l’acaparament i l’explotació dels recursos naturals i productius, perquè el bé comú requereix benestar social, pau social i justícia distributiva, en un marc democràtic basat en la moralitat i que treballi per eliminar la corrupció i les desigualtats socioeconòmiques. I la solució és una economia circular i inclusiva que s’oposi al capitalisme i vetlli pels drets bàsics de tota la població.
L’Encíclica del papa Francesc també ens adverteix que avui no podem fer teologia sense dialogar amb la ciència i la tecnologia. Sabies que, al Senegal, dones empoderades produeixen carbó ecològic a partir de la palla com a alternativa a la tala il·legal i a la crema d’arbres de zones protegides? És una iniciativa contra l’escalfament global i el canvi climàtic, alhora que augmenta la resiliència i l’economia de les comunitats locals més vulnerables. I no et sembla que elles sí que són un exemple d’esperança per a la Terra?
