Escoltar i caminar junts

Ja fa dos mesos que va començar la guerra a Ucraïna i, des de llavors, que vivim amb el cor encongit per la barbàrie de les armes. Potser, perquè estàvem massa acostumats que les guerres sempre eren en països més pobres d’altres continents que ens quedaven massa lluny com per pensar que també ells –els eterns oblidats– són els nostres germans. Tan immoral és pensar que la guerra a Ucraïna és l’única que és injusta com tot el negoci que s’hi amaga a darrere. Mentre s’encareixen els preus del dièsel i de la gasolina, és el poble qui en paga les conseqüències perquè, per a nosaltres, avui, anar a comprar també és més car. Però sabies que les empreses petroleres s’han embutxacat més de 3.000 milions d’euros, en nom de la guerra? És una situació gravíssima perquè la maquinària de guerra de Putin es finança gràcies a les exportacions del petroli i del gas rus. És un peix que es mossega la cua i aquesta dependència extrema de l’energia ens ha dut fins aquí, a una situació angoixant i completament insostenible. Els combustibles fòssils no només són la moneda de canvi d’una guerra personal sinó que són un dels grans problemes de l’emergència climàtica que vivim. T’has aturat a pensar que bona part d’Europa compra el petroli, l’urani i el gas de Rússia? Davant de l’escenari bèl·lic, de la destrucció de tantes llars, del desplaçament de milions de persones, de tantes morts innocents... la resta d’Europa continua viva, cuinant, mirant la televisió, dutxant-se amb aigua calenta i posant benzina al cotxe. A mi em fa pensar que, si la solidaritat ens fa mobilitzar-nos per ajudar els nostres germans refugiats, també hauríem de ser capaços d’exigir una transició energètica. Les energies renovables són les úniques que ens poden deslliurar del jou de la nostra hipocresia perquè... Com pot ser que els governs europeus condemnin la guerra, però que no apliquin cap mesura dràstica per capgirar aquesta dependència extrema del petroli i del gas, que és tan bruta com la guerra? Les energies renovables són la solució, però els interessos geopolítics prevalen en un món dominat per l’ambició i per això tots els esforços per construir un futur més verd i més just avancen a passos de puça. Però no podem fer com si res. És un deure moral, amb la Terra i amb els nostres germans. Coincidint amb la Setmana Laudato Si’, «escoltem i treballem junts», tal com ens convida a fer el Papa Francesc perquè... si la família humana no està unida, com podrem protegir junts la Casa Comuna?