Sabies que els aiguamolls estan desapareixent a un ritme tres cops més de pressa que els boscos i que gairebé el 90% s’han degradat o han desaparegut? Per això, ja «És hora de restaurar les zones humides». Aquest és el lema d’enguany del Dia Mundial dels Aiguamolls, que se celebra cada 2 de febrer. És una data per encerclar al calendari perquè l’ecologia avui ens reclama esperit crític per sortir del magma de la indiferència sota el qual viu sotmesa la nostra societat. El conformisme ens ha fet oblidar que cal lluitar per un altre món que no és el de les modes sinó el que alça la veu per reclamar els drets de la terra, massa sovint castigada per l’acció humana. La Casa Comuna és el tresor de la humanitat i no hi ha cap més glòria que poder contemplar la Creació cada dia. Per això, malgrat la distància dels segles, aquí també m’hi ressona la veu del nostre vell amic Job, perquè la Bíblia sempre és una paraula viva, que es desplaça en el temps i ens parla a cau d’orella: «Pot brostar un papir sense aiguamolls? Va creixent un jonc fora de l’aigua?» (Jb 8,11).
El 40% de totes les espècies del món viuen i es reprodueixen en zones humides. És a dir, els aiguamolls són ecosistemes imprescindibles per a la flora, la fauna i la vida humana perquè són fonamentals per a l’agricultura i la pesca, actuen com a fonts i depuradores d’aigua i protegeixen les costes. Però sabies que també són els dipòsits naturals de carboni més grans del planeta, ja que n’emmagatzemen fins a 50 cops més que les selves tropicals?
Per això cal reivindicar la importància dels aiguamolls i fer-ne pedagogia per tal de preservar-los i revitalitzar-los, perquè són una garantia contra el canvi climàtic. El ventall d’accions i de bons propòsits, però, és immens: restringir-ne l’accés, fer-ne un ús racional i sostenible, netejar les zones degradades, restaurar la vegetació autòctona i les espècies silvestres o eradicar-ne les espècies invasores, entre d’altres. En definitiva, els aiguamolls són les artèries del nostre planeta. D’aquí, la seva inestimable importància ecològica. T’has aturat mai a pensar que l’arròs –un aliment que forma part de la dieta del 70% de la població mundial– només es pot cultivar en zones humides? O que els aiguamolls són un fre natural contra l’erosió i poden absorbir les marees o les inundacions que provoquen les tempestes?
Però la contaminació, el canvi climàtic, l’agricultura, l’aqüicultura i el desenvolupament humà desenfrenat n’amenacen la supervivència. I sense els aiguamolls, la vida s’extingeix. Només cal escoltar la paraula de Job.
