Cada 9 de setembre celebrem el Dia Mundial de l’Agricultura. Tanmateix, un terç dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries. Mentrestant, la crisi climàtica s’accentua i l’escalada de preus s’accelera, perquè nosaltres continuem desaprofitant el menjar que se’ns fa malbé a la nevera o al rebost, sense que res d’això sacsegi la nostra consciència. Encara menys, sembla que no ens afecti la fam que pateixen milions de persones arreu del món perquè la distància és la millor aliada de l’oblit.
Sabies que el Consell de Ministres ha ratificat el projecte de llei de pèrdues i malbaratament alimentari? Aquest és l’últim pas abans d’aprovar una llei que potser mai no es tramitarà o, que si es fa realitat, no serà prou ambiciosa ni transformadora per plantar cara a un dels problemes més greus que escanyen el nostre planeta. Per tant, no val a mirar-s’ho des de lluny. Només ens cal tornar-nos a enamorar de la terra perquè l’amor és el sentiment universal que impulsa la Creació. És per això que hem de reivindicar una agricultura sostenible, ecològica i de km 0, basada en un sistema de producció rendible però alhora respectuós amb el potencial dels recursos naturals i del sòl. A l’altre extrem, l’amenaça i l’impacte de l’agricultura industrial es tradueixen en efectes devastadors per al medi ambient i per a les persones. Només cal esmentar-ne els cultius transgènics, la contaminació dels agrocombustibles, l’ús massiu de tòxics, pesticides i fertilitzants químics, l’acaparament de terres i el desplaçament de comunitats, entre d’altres. Però, ets conscient que no ha resolt les necessitats alimentàries de la població mundial? Segons l’Organització de les Nacions Unides, l’agricultura industrialitzada genera costos ambientals equivalents a tres bilions de dòlars a l’any. És esfereïdor i tot això, fruit de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació de l’aigua i de l’aire i la destrucció de la vida silvestre perquè s’alliberen grans quantitats de productes químics, fems, antibiòtics i hormones de creixement a les fonts d’aigua que acabem consumint a través dels aliments i que són la causa de múltiples problemes de salut. Alhora, les petites granges representen el 72% del total però només un 8% de les terres agrícoles, mentre que les grans finques només són un 1% però n’ocupen el 65%. I això no et fa pensar que estem perpetuant un model econòmic equivocat?
«La terra, tota sola, dona fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues» (Mc 4,28). Aquest és el miracle de la terra, però nosaltres hem violat les lleis de la natura i l’hem convertida en una màquina de fer diners.
