Alça la mirada

La conversió ecològica ens demana que obrim els ulls davant de la realitat i que reaccionem contra la cultura del melic que ens assetja pertot arreu, on la fe ens transformi de veritat en dones i homes lliures que han optat per fer un canvi de cor. I això és obrir-se a l’amor incondicional de Déu, però «Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar» (1Co 13,12) i l’avís de sant Pau és més vigent que mai davant dels desafiaments moderns de la nostra societat, cada cop més desencarnada i deshumanitzada a mercè de les noves tecnologies. Sembla mentida fins on arriben el desenvolupament de la ciència i la tècnica i, tanmateix, no som capaços de posar fi a la guerra ni a la fam al món. Aquestes són les paradoxes d’avui i de sempre perquè el problema del mal ens ronda com si fos un depredador.

 

Fa calor i som a les portes de l’estiu: un temps per descansar, divertir-se i fugir mar i cel enllà a la recerca d’aventures, però també per quedar-se a casa i gaudir dels nostres paisatges i de la nostra terra tan bonica. Viatjar és una porta màgica que s’obre a emocions desconegudes, però també és una lupa per ampliar totes les meravelles d’un món pel qual no sabem caminar. I mentrestant, el camí es desfà perquè els nostres peus maldestres i erràtics el fan malbé sense miraments. Aprofita les teves vacances per alçar la mirada. Precisament, «Alça la mirada» ha estat el lema de la visita del Papa Lleó a Catalunya; una invitació a refermar la nostra fe i a cultivar l’esperança i el compromís per sobre del materialisme i de l’individualisme d’una societat cada cop més buida de contingut.  

 

Una pregària ecològica és aquella que alça la mirada cap a la natura i lluita per preservar-la, però ja no des de les obres de la fe sinó amb els fruits de l’Esperit, com ens diria avui sant Pau. En el fons, només es tracta d’estimar per sobre de tot i de lliurar la nostra vida al servei d’una Casa Comuna que no respectem prou. Conscienciar-nos sobre la necessitat de canviar els nostres hàbits de cada dia no és un pas de puça sinó un pas de gegant per construir entre tots un planeta que no tingui els fonaments posats en el lucre ni els diners sinó en la caritat i la gràcia que actua per l’amor. Només així serem dignes hereus de la Creació.

 

(Imatge: Marta Finazzi)