L’1 de setembre ha començat el Temps de la Creació: un període de contemplació, de gratitud i de responsabilitat però, sobretot, d’esperança davant d’una crisi ecològica que és alhora una crisi ètica i cultural. Precisament, aquest mateix dia, el Papa Lleó XIV ha celebrat la Missa per la Custòdia de la Creació al Jardí de la Madonnina del Borgo Laudato si’, als Jardins Pontificis de Castel Gandolfo. Ara bé, no ens enganyem, la nostra pregària ecològica no se sosté només amb un mantell de devoció sinó que és una exhortació constant a aturar el «geocidi» que el Patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu I denuncia, fruit d’una profunda crisi humana que demana canviar la nostra actitud envers la natura.
«Aigua viva» és el lema d’enguany perquè l’aigua és el símbol de la vida i de la renovació de l’amor per mitjà del baptisme. Tanmateix, l’aigua s’ha convertit en una moneda de canvi en un present devastat per la misèria moral que impera per tot arreu. Per això, el Papa Lleó XIV ens recorda que l’aigua és un regal universal, un dret sense fronteres i, malgrat tot, nosaltres l’hem convertit en una mercaderia. O és que has oblidat que hi ha tanta gent al món que no hi té accés, que ha de caminar molts quilòmetres per aconseguir-ne i que molts més emmalalteixen per culpa de la deshidratació i de la manca de sanejament i d’higiene? I nosaltres, ciutadans privilegiats que vivim envoltats d’aigua potable i de reserves d’aigua, som prou conscients d’aquest tresor?
El Papa ens convida a transformar els nostres cors perquè la qüestió de l’aigua va molt més enllà de la protecció del medi ambient; és també una qüestió de justícia social i de defensa de la dignitat humana. Però, que hi podem fer?, et preguntaràs. La resposta és senzilla: no malbaratar l’aigua i consumir-la amb respecte, reparar-ne les fuites i no contaminar els rius amb deixalles perquè l’aigua és un do, un bé comú i tots estem cridats a conservar-lo.
El Temps de la Creació no és pas un rosari d’oracions buides que persegueixen un horitzó de santedat personal i de confort espiritual; així que no et deixis enganyar per les falses espiritualitats d’avui que només miren cap endins perquè estimar la natura i defensar-la forma part de l’amor a l’altre que ens va ensenyar Jesús. I és que, qui lluita per la Casa Comuna, també ho fa per l’Evangeli.
(Imatge: Marta Finazzi)
