El diumenge següent a la sobretaula, la Marta es va trobar un escrit a la seva habitació. Fet a mà. Una vertadera novetat; ara ja no s’estila escriure a mà. El signava l’Oriol, el noi dels Pirineus.
“Marta, aquest vespre he llegit el text de l’Evangeli d’aquest diumenge... Saps com comença? No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat... Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum... Genial! Jesús és genial!!
Ja saps que quan tenia 18 anys vaig marxar a viure als Pirineus. Sentia com una atracció fantàstica, ja des de petit. Quan era escolta em van comunicar la passió per la natura. I he estat dos anys fent de monitor, guia, i sobretot contagiat de natura, aire, llum, nits, neu i tarteres, ocells, silenci i matinades, tronades, verd i fonts amagades... Una passada. Allà em vaig dir: Oriol, què en vols fer de la teva vida? I des del més profund de l’ànima em brolla: VULL SER DEIXEBLE DE JESÚS. Ostres! Això sí que és panna sònic!!
Un dia, per casualitat, o potser perquè ja estava escrit en algun lloc, vaig conèixer la Mònica 03 i, xerrant, em va explicar el projecte del Quantium. El nom em va caure bé, i li vaig dir: Per què dius quantium i no quantum? Em respon: Per la i, és que m’agrada molt la i, és un lletra que lliga, que demana continuïtat, és viva, i m’encanta la vida. Ja veus, ara sóc aquí i tinc un interrogant bestial. Què en faré, de la meva vida? Com podré ser deixeble de Jesús? Oi que m’entens?
Jo he vençut les pors, amb coratge. Saps el que és una nit perdut i amagat en unes roques, mentre els llamps semblava que anaven venint cada cop més a prop? Quan la tamborinada va acabar em vaig quedar adormit mullat de cap a peus, i jo crec que aquella nit Déu em va dir alguna cosa i encara ara no la sé entendre.
No tinguis por. És absurda. Avui t’he explicat el secret, per donar la raó a Jesús, que no hi ha secret que tard o d’hora no sigui revelat. Ha trigat a revelar-se, segurament t’esperava a tu. Si Jesús et va dir “el Cos i la Sang del Crist” el dia del Corpus... no et fallarà. En aquests moments res ens lliga. Hi ha possibilitats obertes. Som-hi, doncs... L’escoltisme em va preparar per la vida. Sé poques coses del meu futur, però una està molt clara: vull ser deixeble de Jesús.”
“Marta, aquest vespre he llegit el text de l’Evangeli d’aquest diumenge... Saps com comença? No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat... Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum... Genial! Jesús és genial!!
Ja saps que quan tenia 18 anys vaig marxar a viure als Pirineus. Sentia com una atracció fantàstica, ja des de petit. Quan era escolta em van comunicar la passió per la natura. I he estat dos anys fent de monitor, guia, i sobretot contagiat de natura, aire, llum, nits, neu i tarteres, ocells, silenci i matinades, tronades, verd i fonts amagades... Una passada. Allà em vaig dir: Oriol, què en vols fer de la teva vida? I des del més profund de l’ànima em brolla: VULL SER DEIXEBLE DE JESÚS. Ostres! Això sí que és panna sònic!!
Un dia, per casualitat, o potser perquè ja estava escrit en algun lloc, vaig conèixer la Mònica 03 i, xerrant, em va explicar el projecte del Quantium. El nom em va caure bé, i li vaig dir: Per què dius quantium i no quantum? Em respon: Per la i, és que m’agrada molt la i, és un lletra que lliga, que demana continuïtat, és viva, i m’encanta la vida. Ja veus, ara sóc aquí i tinc un interrogant bestial. Què en faré, de la meva vida? Com podré ser deixeble de Jesús? Oi que m’entens?
Jo he vençut les pors, amb coratge. Saps el que és una nit perdut i amagat en unes roques, mentre els llamps semblava que anaven venint cada cop més a prop? Quan la tamborinada va acabar em vaig quedar adormit mullat de cap a peus, i jo crec que aquella nit Déu em va dir alguna cosa i encara ara no la sé entendre.
No tinguis por. És absurda. Avui t’he explicat el secret, per donar la raó a Jesús, que no hi ha secret que tard o d’hora no sigui revelat. Ha trigat a revelar-se, segurament t’esperava a tu. Si Jesús et va dir “el Cos i la Sang del Crist” el dia del Corpus... no et fallarà. En aquests moments res ens lliga. Hi ha possibilitats obertes. Som-hi, doncs... L’escoltisme em va preparar per la vida. Sé poques coses del meu futur, però una està molt clara: vull ser deixeble de Jesús.”
Jesús Renau sj.
