Ho deia fa pocs dies la senyora del quart primera a la porta de l’escala: “com passa el temps, no te n’adones i ja tornem a parlar de les vacances del proper estiu. I sembla ahir que era Nadal”. Una cosa semblant vaig escoltar uns moments abans de classe. I en el metro, a la perruqueria i fins a la sortida del cinema.
No et sembla que deu haver-hi algun secret misteriós quan tanta gent té la sensació de que el temps se’ls hi escapa de les mans?.
Els rellotges marquen les hores de forma inexorable. Ni van més ràpid ni més a poc a poc. Segueixen el seu ritme tan si és un temps de dolor com si l’hem omplert de rialles. Un temps igual pot anar molt lent o passar volant.
Hi ha, doncs, una part molt subjectiva en l’experiència temporal. Vida llarga o vida curta? Tots d’entrada som partidaris de la vida llarga. Vida intensa o vida difuminada? Potser ja no tots som realment partidaris de la vida intensa.
Com omples el teu temps? De què? Quina dimensió és la més important? Ja saps quines són les raons fonamentals del teu viure? Ho has pensat algun cop? No serà com aquella dita: “parlar per parlar”, modificada “ viure per viure” ?.
Si hi ha qui té ganes de viure intensament i poder fruir d’un temps present ple, el millor és dedicar una estona diària a reviure sense cap pressa allò que hem viscut d’una manera accelerada. Disminuint el ritme vas recordant persones, situacions, llocs, sensacions, experiències, goig i dolor, creu i vida, mots i mirades, però ho revius amb càmera lenta. Et tornes a fixar en l’expressió, en el so, en la plenitud o el buit, i a base de reviure vas a aprenent a viure.
Senzills pensaments per ajudar a valorar el temps:
1.- El millor temps per a tu és ara. El passat, passat. El futur ?
2.- Ara hi ets. Omple’l de la millor possibilitat.
3.- És ara quan Déu et vol parlar.
4.- Tota la intensitat del passat pot estar acumulada en l’amor d’ara.
5.- Sigues senyor del temps i mira que ell no sigui el teu senyor.
6.- Tenim la possibilitat d’omplir el temps de consciència.
7.- Saber esperar és valorar l’ara que pot esdevenir ple.
8.- Un moment serà l’eternitat. Ni abans ni després: ara il·limitat.
9.- El millor temps per la fe: ara. També per estimar.
10: Atura’t ara i prega: gràcies, per viure.
