Ahir feia un any que ens va deixar Pau Donés. Ell, que deia de si mateix que era un mal exemple, ha esdevingut un referent per a molts de la il·lusió per viure, malgrat les dificultats de la vida, el dolor, la malaltia. Un lema seu, “viure és urgent”, s’ha popularitzat en aquest aniversari en forma de samarreta, una iniciativa solidària per recaptar fons per a la recerca contra el càncer.
En quinze dies, el 25 de juny, entrarà en vigor la llei de l’eutanàsia. Amb aquesta nova legislació es permet en determinats casos i circumstàncies una actuació mèdica per tal de causar la mort a un pacient, a fi d’evitar-li un sofriment i de procurar-li una mort digna. Evitant eufemismes, em sembla que l’eutanàsia pretén solucionar el sofriment matant al que pateix.
Contemplo aquests fets, aquestes notícies, i un cop més em sento impactada per la paradoxa en què vivim, pels extrems de vida i mort que conviuen als nostres dies. En aquest tema i en altres, sembla que com més polaritzades estiguin les posicions millor... Millor, per què? Per a qui?
No hi ha la pretensió aquí d’analitzar o argumentar, però sí de reflexionar i portar a la pregària aquesta decisiva qüestió: què significa viure, morir, emmalaltir, sofrir, treballar, gaudir, créixer, estimar... I aquí comparteixo uns breus apunts de la meva reflexió personal, elaborada a base de preguntes i conviccions profundes.
Què vol dir mort digna? I vida digna? De qui és la dignitat? De la mort, de la vida... o de la persona? Al meu parer, la dignitat és inherent a tota persona humana, a cada ésser humà. Tots som cridats a viure amb dignitat i respecte la pròpia vida i la dels altres, com un do valuosíssim, que ningú no es pot fer a si mateix. Tots som cridats a acceptar la nostra mort amb dignitat, amb preparació i consciència, quan arribarà, perquè no ho podem evitar; amb l’alleugeriment del sofriment i amb la companyia dels éssers estimats, en la mesura del possible, per fer de la mort l’acte més humà de la vida.
M’urgeix la vida i voldria ajudar perquè cada persona pogués viure i morir amb dignitat i pau.
