Segurament a Ripoll encara hi deu haver alguna persona gran que ha conegut al Dr. Agustí, un metge de poble, que durant molts anys va atendre a la població i a moltes masies i cases de pagès de la comarca. Tothom l’estimava, era servicial, competent i sempre disposat a fer del seu ofici un vertader servei.
Aquella nit d’hivern havia nevat i el vent glaçat feia moure els arbres i xisclava per les portes i finestres. Cap a les dues de la matinada toquen a la porta de casa. El Dr. Agustí s’alça del llit i va a obrir. El venien a buscar des de una casa d’alta muntanya perquè, deien, l’avi estava molt malament, segurament era un atac de “feridura”, li va dir el mosso. Com feia en aquestes situacions el metge es vesteix, prepara la petita maleta d’estris i es prepara per marxar; mentre la seva dona li ha escalfat un plat de sopa que encara quedava del sopar d’ahir. Al cap d'una estona pujant costa amunt dues cavalleries, la del mosso i la del doctor Agustí, fan camí cap a la masia. Prop d’hora i mitja de pujada. En arribar trobem l’avi molt neguitós i quasi entrant en la fase final. El Dr. Agustí fa tot el que pot amb el que porta, i amb el que sap que és moltíssim. Ja de matí el veieu tornar cap a cas, ben abrigat, havent fet una bona feina, que li sembla que de moment ha parat el cop, però de mal pronòstic.
És normal que passats els anys encara el recordin els pocs que resten d’aquella època. “VINC A CURAR-LO” va dir Jesús quan un personatge de Cafarnaüm li pregava amb insistència pel seu criat. “Veig que ets un home que tens compassió i que estimes al teu servent... no ets jueu i el teu cor és ple de bondat.... vinc, i tant que vinc a curar-lo.....”
Com anem de disponibilitat? Com anem de promptitud ? La nostra professió –la que sigui – és una rutina o una missió? Com ens agrada que en les nostres necessitats i urgències siguem atesos amb promptitud i amabilitat! Doncs, el que volem per nosaltres que ho vulguem també pels altres.
Gràcies, Dr. Agustí, excel·lent metge de Ripoll de fa una colla d’anys.
Jesús Renau sj
