Molts camins i un camí
El ritme era frenètic. Arribaven milers de respostes cada minut; d’arreu del món. L’ordinador central les anava classificant de menys a més a partir de vint categories. Hi havia respostes “filosòfiques”, altres que parlaven de “la guerra total”, i entre mig es trobaven coses tant curioses com “el voluntariat “, “els camins de la confrontació esportiva”, “la sedació química” i “els hàbits meditatius”. Aquella sí que era una enquesta mundial. No tenia precedents.
Cada vint minuts es comunicava a la central com anaven pujant els termòmetres quantitatius de les vint possibilitats o categories. Ja era clar que la majoria mostraven la necessitat urgent d’actuar amb violència. Hi havia, però, molta diversitat sobre els objectes sobre els quals la violència havia de dirigir-se. Encara que dominava, per poc, una violència militar i policial intel·ligent i preventiva, no era gens menyspreable la canalització de l’agressivitat humana cap àmbits sublimats, en especial els esports i el consum de productes de tota mena.
A les 23’50 va arribar una resposta original que no encaixava a cap de les vint línies de la classificació. Es van disparar totes les alarmes del sistema. Semàfors intermitents. Sirenes notificant la recepció no prevista. Estava fallant la intel·ligència central. Podia costar el càrrec al doctor director general.
Agafat el mòbil cridava: “llegeix la resposta, brètol !!.”
Resposta a l’enquesta mundial sobre el camins que podrien conduir a una nova humanitat. Clau informàtica: 0000000001:
La terra eixuta i el desert estan de festa, l’estepa floreix d’alegria. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu.
Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Digueu als cors alarmats :”sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu que ve a fer justícia; la paga de Déu és aquí, és Ell mateix qui us ve a salvar” .
( Isaïes 15, 1-2 )
Eren les 23’57 del dia 24 de Desembre de l’any 2005. El Camí de Déu no estava ni previst a l’enquesta dels camins de salvació.
