Sembla mentida!
És vergonyós com en una societat benestant es permeti tanta pobresa i tants pobres !
Cada cop els rics són més rics i els pobres són més pobres!
Expressions com aquestes surten en freqüència del cor sensible quan topa amb la misèria, l’explotació, la trampa , la corrupció, la pena de mort, les terribles injustícies, la tortura... i un inacabable etc. Afloren sentiments de ràbia, ira, impotència i fins vergonya.
Però hom es pregunta: i quin serà el pas següent?
Molts cops és un gest que dona a entendre que no hi ha res a fer, i que el que importa és canviar de canal, anar a la migdiada, no pensar-hi massa i creure que des de que el món és món sempre han passat coses d’aquestes, ara també passen i seguiran passant.
Altres vegades la primera reacció, encara airada, pot portar-nos a l’odi i la ràbia en contra del poderosos i dels que tenen les claus de les finances, dels explotadors i de la gent que es fa rica especulant, maltractant, oprimint...etc. Els eliminaries!. I què més?....??. Guerra total !!
Jesús va fer la seva proposta: feliços els qui tenen fam i set de justícia, Déu els saciarà. ( Mateu 5,6) Oh! Això ja és una proposta realment nova i encoratjadora.
A la fam de justícia, a la set de ser just, s’amaga un camí de felicitat, que es fonamenta en Déu. El potencial de ràbia, d'indignació i ira per tantes injustícies Jesús el canalitza en fam i set, es a dir en una urgència vital de ser just i de treballar per la justícia segons la inspiració de Déu.
Aquella energia acumulada pren una direcció interior, connectada amb Déu, que provoca fam i set, i en la mida que es treballi a favor dels explotats i en contra de les estructures d’opressió, es va entrant en una plenitud de sentit, en un exercici d’equitat, en l’acció concreta, capaç de portar pau a altri i harmonia també a si mateix.
Evidentment no tot són flors i violes. El mateix Jesús ja ho preveu quan parla dels perseguits per causa de la justícia, i el seu testimoni, com el de tants a la història, mostra la capacitat de reacció que té el mal. Però, hi ha un camí... no de guerra, no de violència, no d’odi ni de venjança.... un camí d’aquella justícia que brolla de la fe. En mig de la foscor arriba la Llum. Respectant els drets humans treball intens, constant i incombustible per unes noves estructures més humanes, més ètiques, democràtiques i igualitàries amb preferència evident pels pobres, desvalguts i menystinguts. Tots i cadascú des de el seu lloc familiar, professional, ciutadà i eclesial.
Una fam i una set de justícia que porta a l’acció mantinguda, serena, quotidiana i constant nodrida de la misericòrdia i la bondat de Jesús. Anar convertint la ràbia en força transformadora de canvi en la bondat constant i clarivident. Són molts els testimonis de que això ja s’està vivint.
Jesús Renau sj
