“Estic llegint el llibre que em vas recomanar. M’aclareix, m’agrada, i a pesar de tot em sona a defensa, a demostració, segurament per respondre a altres que dubten de l’existència de Jesús o que pensen que la seva història cal entendre-la al peu de la lletra... Saps, el llibre no és polèmic, però segur que quan es va escriure despertà polèmica. No sé situar-lo. Em falta quelcom. Diguem-ho tu, si us plau, amb tota claredat, què en penses.”
Abans de respondre vaig reflexionar sobre què podia passar a l’interior del meu amic. Li agradava la lectura, situava Jesús en el marc d’una realitat fiable; però segurament volia més, despertava a la necessitat de fer un pas endavant.
“T’entenc. L’autor es va cenyir al que el subtítol diu: aproximació històrica sobre Jesús. El llibre, però, està escrit per algú que no analitza la història com si es tractés de matemàtiques. L’autor creu en Jesús, segurament es considera deixeble seu i vol ajudar aquells que estan mal informats o aquells que voldríem creure.”
Després d’enviar-li aquesta resposta em vaig quedar amb el dubte de si havia estat prudent. Soc tan contrari a fer propaganda o intentar impressionar. Però quina no va ser la meva sorpresa quan em va respondre.
“Sí, tens raó. Precisament sento que en relació a l’existència real històrica de Jesús em manca un element. Si ell avui visqués, intentaria trobar-lo, veure’l. I xerraria amb ell no tant de les dades històriques del passat com del que visc, de la meva buidor i de les ganes de ser i de viure d’una manera nova. La seva història em resulta sorprenent i atractiva. Però és història al cap i a la fi. Avui se’l pot trobar? O és un somni?” La meva resposta: “Sí que es deixa trobar.” (Ara estem parlant per WhatsApp)
“A on?” ... “No lluny... A la teva vida.” Quin silenci!!!
