La contemplació de l’evangeli, en aquests dies propers a la setmana santa, ens porta a la fascinació per Jesús
Fascinació per Jesús és molt més que admiració. Sens dubte que hi ha una fonda admiració, que va creixent, però la fascinació normalment ve després de moltes admiracions. T’admiren les seves paraules, les respostes, la mirada, la relació amb el Pare, la donació, la relació, tot Ell. La suma de tantes admiracions et comença a fascinar.
Hom pot admirar una obra d’art, una posta de sol, la bellesa d’un rostre. L’obra d’art pot estar penjada a la paret d’un museu. La posta de sol la veus a l’horitzó. El rostre bell està descansant o llegeix un llibre en el metro. Però no et fascinen, perquè no hi ha relació.
Jesús et fascina perquè tot Ell és relació. I tu saps, que també hi ets en aquesta relació. Et coneix, t’accepta, t’estima i et crida des de dintre teu.
Ens podem trobar en tres situacions davant de la fascinació de Jesús. Primera situació: et sembla molt lluny i fins impossible. Segona situació: penses que potser hi estàs en camí, però encara lluny. Tercera situació: saps de què va, i t’emociona.
Et sona molt lluny i fins impossible. Però preguntat si ho desitges, i si tens desitjos de desitjar-ho. Sempre pots demanar-ho. A Déu li encanta que demanem l’Esperit, que és Amor i camí de llum. Si no et sents mogut a fer-ho, espera, espera, espera... no apaguis la petita llum.
Si, et sembla que estàs en camí, però lluny, contempla cada dia l’evangeli, resta en silenci davant els mots, els fets, les relacions, i especialment Ell. No treguis masses reflexions, deixa que la vida t’arrossegui. I espera, espera i espera..... no apaguis la petita llum.
Si, saps de què va i t’emociona, segur que saps també que tot és gratuït, que no necessites currículum, que no hi ha cap mèrit personal, i que l’amor és per a ser comunicat. Deixat portar, seduir, confia.... i espera, espera i espera... no apaguis la petita llum. En la mida que vagi creixent la llum des de dintre s’anirà estenent; fascinació i missió es corresponen.
Aquest és un temps per renovar la relació amb Jesús. Per la seva part no cal renovar-la, sempre està com el Pare del fill pròdig esperant que arribi. Per la nostra part.... no deixem perdre aquesta oportunitat... és anar al més decisiu de la vida.
1.- De les tres situacions exposades on em sembli que em situo?
2.- Quin és el pas que soc mogut a fer ? Quan? Ara, potser?
3.- I si demanes desitjos de desitjos?
Jesús Renau sj.
