RECÉS DE SETMANA SANTA

Nota introductòria: Aquest recés està especialment pensat per a tots els que no poden anar a celebrar la Setmana Santa en comunitat, sinó que per raons diverses resten a casa: estudis, treball, cura de persones grans o d’infants, baixada d’ànims, manca de comunitat, etc. Si també ajuda altres persones, n’estarem contents.

El recés, que és molt esquemàtic, es divideix en tres apartats i intenta anar des de la radiografia de la nostra situació fins al goig pasqual, passant per la creu. Els que el feu cal que el personalitzeu i l’adapteu a la vostra situació. El trobareu com a arxiu adjunt. Que vagi bé.

--------------------------

01  RADIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

1.- Des de fa dies tens ganes d'aïllar-te, estar en pau, pregar i fer silenci... Com una necessitat, un descans i unes ganes de cert canvi. Però no pots fer-ho com voldries...
2.- No serà fàcil. L’ambient general no ajuda al silenci. Voluntat ferma de pregar.
3.- Cerca, si pots, llocs solitaris. Dedica-hi el temps que bonament puguis.
4.- Farem tres passos: radiografia, la llum de la creu i la joia com a estructura.

RADIOGRAFIA

RADIOGRAFIA DE LA MEVA SITUACIÓ
RADIOGRAFIA DE LA SOCIETAT PROPERA I LLUNYANA
LA PREGUNTA CLAU

RADIOGRAFIA DE LA MEVA SITUACIÓ
Fer una vertadera parada en el camí.
En aquests moments de la meva vida,
preguntar-me sobre què estic vivint, com i per què.
Principals preocupacions. A què responen? Com les afronto?
Realitats i situacions pendents o mal resoltes.
Cap a on vull anar. Què és el que em crida?
Pregar al Senyor sobre tot plegat.

RADIOGRAFIA DE LA SOCIETAT PROPERA I LLUNYANA
Recordar i fer presents: família, amics, companys, grups...
Com m'hi sento? Què hi aporto? Quins problemes creo?
Com veig la nostra societat? Què m’agrada i què em repugna?
Pregar, fent presents les persones més properes i les més allunyades.

LA PREGUNTA CLAU
Quins són ara els desigs més profunds de la meva vida, del meu cor? Prendre'n consciència i encomanar-los a Déu. Soc capaç de formular-los?

--------------------------

02  LA LLUM DE LA CREU                                                                                                           

INTRODUCCIÓ

1.- Tot el dia d’avui està centrat en la creu de Jesús.
2.- Adorarem Jesús en creu. Moment significatiu.
3.- Suplici i tortura terrible sobre una persona santa i innocent.
4.- També una llum per a la nostra vida.
5.- La creu com a símbol dels cristians. Escàndol i identitat.
 
1.- LA VIDA TAMBÉ ÉS PATIMENT

El patiment és una realitat en tota vida humana
Patiments d’origen físic: malalties, accidents, cansaments...
Patiments psicològics: desequilibris, soledats, aïllaments...
Patiments morals: separacions, morts d’altres, injustícies...
Patiments solidaris: dels altres, compartir, injustícies...

Una societat que amaga el patiment
Tema tabú a les escoles. Amagar una realitat que hi és.
Per molt que el pal·liem no el podem anul·lar.
Sentit del dolor? Símptoma, solidaritat, amor...
Estar al costat de la persona que pateix, ajuda insubstituïble.

Jesús és llum per al nostre patiment
Ell no va esquivar el patiment, va patir com qualsevol home.
Va afrontar el sofriment (oració de l’hort).
Va ser solidari amb el dolor dels altres. Ser solidaris.
Ens acompanya quan patim. Sap de què va.

2.- LA MORT SEMPRE PRESENT

La vida porta a la mort
Volem viure, ens agrada viure, som fets per a la vida.
Però la mort és la part final de la vida. Sort que morim!
Mort sobtada, mort accidentada, final per malaltia o desgast.
Incògnites: quan, com, de quina manera, què passa realment?

Jesús il·lumina la nostra mort
Ell va passar per la mort. Un Déu que sap el que és morir.
La seva mort i la total donació de la seva vida.
Experiència dels cristians: va morir per nosaltres.
Morint Jesús ens obre el camí vers una nova vida.

Prendre compromís per la vida
Ajudar a viure, ajudar a sofrir, ajudar a morir.
Treball per la qualitat de vida dels altres.
Compromís per la vida de la natura i de la terra.
Deixar el món una mica millor. Procés d’una nova evolució.
Vers el cel nou i la terra nova.

Textos per a avui:
Isaïes: 42, 1 -9; 49, 1-6; 50, 4-9; 52, 13-53, 12.
Salms: 3, 23.
Carta de Pere 2, 21-24.
Joan, capítols 14-17.
Marc 14, 32-42: L’oració de Jesús a Getsemaní.
Marc 15, 21-41: Jesús mort en creu.
“Lectura divina” de la passió i mort del Senyor (4 evangelis).

--------------------------

03  EL GOIG COM A ESTRUCTURA

INTRODUCCIÓ

1.- Recerca de la felicitat: benestar, alegria, joia, goig.
2.- Superades les fases de funcionament indispensable, anem vers la comunicació i l’amor fins a un àgape absolut.
3.- Sotmesos a la contingència, no podem mantenir indefinidament les situacions de benestar, alegria, joia i goig.
4.- Més encara, en un món com el nostre no sembla possible tanta estabilitat  en aquests factors tan positius.
5.- Què aporta la Pasqua a aquest plantejament?

LA PASQUA COM A REVELACIÓ DE DÉU

1.- Constatem en les narracions pasquals que no és la visió la que dona a conèixer a Jesús, sinó que és Ell qui es revela. No és un vianant que va a Emmaús, ni un jardiner, ni un fantasma, ni un jove que els prepara l’esmorzar a la platja. El veuen, però no el descobreixen fins que Ell es revela. Benedicció i fracció del pa, als d’Emmaús; el nom de Maria, per a la Magdalena; “Soc jo, la pau amb vosaltres”, en el cas del fantasma; la moció interior de Joan, en el cas del jove de la platja.

Textos: Lluc 24, 13-35. Joan 20, 11-18. Lluc 24, 36-38. Joan 21.

2.- Jesús Vivent es revela quan partim i beneïm el Pa.
Jesús Vivent es revela quan pronuncia el nostre nom.
Jesús Vivent es revela quan desfà els nostres fantasmes.
Jesús Vivent es revela quan estem atents a les mocions dels germans.

Aquestes són realitats que també es donen avui. I moltes més, perquè l’Esperit no està encadenat i és com el vent.

EL GOIG COM A ESTRUCTURA

1.- El fet pasqual ens comunica que Jesús és amb nosaltres.
No ara entra, ara surt, ara hi és i ara no hi és.
Sempre hi és.
I no precisament com a anònim...
Té cura de nosaltres.
És present en el nostre món.
No en el poder, sinó en el servei.
No predetermina, sinó acompanya i estima.
Avui és la persona més estimada i seguida.
És l’Altre en els altres,
i és l’Altre en nosaltres,
en cadascú.
La fe en Jesús estructura la nostra persona en la confiança i l’amor.

2.- El goig de Jesús va estructurant el nostre desig.
Jesús Vivent ara,
porta els senyals de la passió.
Ja no pateix ni pot patir.
Tot ho va donar i tot li ha estat donat.
Goig absolut i per sempre.
Ell no es guarda aquest goig només per a Ell;
al contrari, el comunica,
evitant que esdevingui egoisme i tancament.
Ens va estructurant en el seu goig,
malgrat que nosaltres estem a la primera etapa de la vida,
la contingent i amenaçada.
Ens estructura en l’amor, la donació, la senzillesa, la pau,
la justícia, la netedat de cor, la humilitat, la sinceritat...
i molts cops la creu que aquesta manera de ser comporta.
Ens allibera, ens perdona, ens anima,
ens acompanya, ens descansa, ens estima.

(Pots reflexionar sobre aquest text, veure com estàs de goig, quin és el que Jesús et vol comunicar i quins impediments trobes. Reflexiona sobre el fet que Ell no et condiciona ni s’imposa. Sempre està a punt de tornar a començar. Vol respondre al desig profund de goig i de felicitat que tots portem a dins del cor. Ho centra en l’amor, en la donació i la contemplació.)
 
Text: Els sentiments de Jesucrist. Filipencs 2 ,1-11.
 
Jesús Renau sj.